«La pilota robada» número 1 de la sèrie «Els Tiki-Taka»

 

 

«Han arribat les vacances! En Xavi i l’Andrés volen passar l’estiu jugant a futbol al matí, a la tarda i a la nit, però no comencen gaire bé. Els del club del Casino els han pescat colant-se al seu camp i els han pres la pilota. Per recuperar-la, els repten a un partit. Així neix el Tiki-Taka, molt més que un equip de futbol: una manera d’entendre el joc, l’amistat i la vida.«

Aquesta és la descripció del primer número d’una nova sèrie, «Els Tiki-Taka«, sobre la qual vaig fer un primer esment en aquest article. Els autors són Joan Portell Rifà (Barcelona, 1965, pedagog, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil i autor de A mi no m’agraden els llibres) i Raimon Portell Rifà (Barcelona 1963, autor de diverses novel·les i llibres de viatges i guanyador, l’any 2005, del Premi Crítica Serra d’Or per Vull una corona!).

Els llibres de la sèrie estan il·lustrats amb dibuixos de Danide, i estan publicats a l’editorial Animallibres.

«Els Tiki-Taka» i «La pilota robada» van ser recentment presentats durant la celebració de la Setmana del Llibre en Català.

 

El número que estrena la sèrie porta per títol “La pilota robada”, i serveix per situar la història i els personatges. El narrador és en Xavi, un nen que viu en un poble anomenat Sant Romà, i que té com a gran passió el futbol. L’Andrés és el seu millor amic, i comparteix la mateixa afició per la pilota que en Xavi. De fet, l’inici de tot plegat és justament un episodi que viuen una tarda d’estiu mentre estaven jugant a futbol.

1

Del Xavi i les seves habilitats futbolístiques l’Andrés diu que “controla tot el camp com si tingués un periscopi, i sap que faràs abans que tu”. Per la seva banda, el Xavi opina que l’Andrés, “amb la pilota als peus, podria treballar al millor circ del món”.

Tal i com s’explica a la ressenya, tot comença quan una tarda d’estiu el Xavi i l’Andrés se’n van a jugar a futbol. Però ho faran al camp del Casino, una mena d’urbanització de gent adinerada de no gaire bona relació amb la gent del poble. El cas és que, mentre estan jugant, els nens del Casino li treuen la pilota al Xavi. Si la volen recuperar, hauran de guanyar-los en un partit de futbol 7 que s’haurà de celebrar en pocs dies.

4

A partir d’aquest moment el Xavi i l’Andrés es veuen obligats a formar un equip a corre-cuita, una situació que no sembla fàcil a priori. Però poc a poc s’aniran incorporant els jugadors necessaris, que inclouen dues noies (la Leo i la Busi) i un nen immigrant en Moha.

8

2

Poc a poc l’equip anirà prenent forma, fins arribar al moment de decidir quin serà el seu equipatge, el color de la samarreta i el seu nom. Les reminiscències al Futbol Club Barcelona seran contínues en aquest sentit. No només les trobem en els noms dels protagonistes, sinó en el color de la samarreta (blaugrana) i en el nom de l’equip, els Tiki Taka, en referència a l’estil de joc del Barça.

3

La història va evolucionant cap a la celebració del partit que els Tiki Taka hauran de guanyar si volen recuperar la pilota del Xavi. Evidentment, no desvetllaré aquí quin és el resultat del mateix. El que sí diré que en el llibre assistirem a la celebració de dos partits per part dels Tiki Taka, el segon dels qual amb un gir inesperat.

A “La pilota robada” trobem una història on un equip de futbol serveix per tractar aspectes com l’amistat, l’esforç i l’afany de superació hi són molt presents. Una sèrie que em recorda en part a l’equip de Les Cebetes de la sèrie “Gol”, de Luigi Garlando, sobretot pel clima i filosofia que es respira al llarg de les seves pàgines.

    5 6

Una lectura més que recomanable de la que ben aviat es publicarà el segon volum, del qual ja sabem quin és l’argument central (uns misteriosos robatoris de magdalenes) i el títol: “Les magdalenes també juguen”.

7

 

 

Ens ha deixat Ramiro Pinilla, però sempre ens quedarà «Aquella edad inolvidable»

 

 

Notícia dolenta la d’avui pel Futbol Club de Lectura, ja que ahir va morir, als 91 anys, Ramiro Pinilla, el patriarca dels escriptors bascos i de les lletres espanyoles, a més de Premi Nacional de Narrativa entre altres reconeixements.

Pinilla, a més, va contribuir a dignificar la relació entre futbol i literatura gràcies a la seva novel·la “Aquella edad inolvidable”. Escrita l’any 2012, el llibre va servir com a homenatge a la seva passió pel futbol i, en especial, per l’Athletic de Bilbao, explicant la història de Souto Menaya, el “Botas”, “un futbolista que ha tocat la glòria i ara coneix l’infern”.

Tras un gol histórico en la final de la Copa del Rey de 1943, su carrera se ha visto truncada por una lesión que le ha dejado cojo y medio inválido. Él, que ha pasado de albañil a jugador profesional, que saltó de los equipos locales al Athletic de Bilbao, el club de sus sueños, necesita un trabajo sentado y acaba aceptando el de ensobrador de cromos, aunque ello suponga, «como una mueca de negro humor añadida a su naufragio», toparse con su propia foto en las colecciones de fútbol.

Imatge de www.deia.com

Tal i com s’explica a la notícia publicada pel diari El País, “no era un hombre de lujos y lo más que se permitía era tomar una coca-cola y ver partidos de fútbol. Forofo del Athletic de Bilbao y apasionado del buen fútbol, disfrutaba con el juego de la selección o del Barça. De esa pasión surgió precisamente el libro titulado Aquella edad inolvidable.”

I també, a “Aquella edad inolvidable”, l’autor va una referència explícita a un dels episodis més importants de la història del futbol, com és el gol que Diego Armando Maradona  va marcar amb la mà en el Mundial de México de 1986.

Trobareu més informació sobre la novel·la en aquest article d’aquest Futbol Club de Lectura, i sobre la notícia de la mort de l’escriptor en aquest enllaç. També trobareu una interessant entrevista arran de la publicació de «Aquella edad inolvidable» en aquest enllaç, on deixa anar una de les frases que millor poden descriure l’afició pel futbol: «No es pot traicionar al nen que un dia vas ser».

Avui, al Futbol Club de Lectura, un minut de silenci.

Sèrie «Els Tiki Taka», de l’editorial Animallibres

 

 

Un nou equip s’acaba d’incorporar al Futbol Club de Lectura. Es tracta del “Tiki Taka”, de Joan Portell i Raimon Portell, amb dibuixos de Danide i publicat per l’editorial Animallibres.

La primera edició és de fa ben poc (març de 2014), i si no m’equivoco durant la celebració de l’última edició de la Setmana del Llibre en Català es va fer un acte de presentació de la sèrie.


 tiki taka 2

El vídeo promocional que encapçala aquest article va acompanyat de la següent explicació sobre la sèrie:

“Els Tiki Taka” és més que un equip de futbol: és una manera d’entendre el joc, l’amistat i la vida. “Els Tiki Taka» és una col·lecció de llibres per a joves a partir d’11 anys on la literatura de qualitat i el futbol es barregen per a crear aventures ben divertides, protagonitzades per un grup d’amics, els jugadors del Tiki-Taka.

En el primer volum trobem un resum sobre els integrants de l’equip i se’ns situa en algunes de les aventures que trobarem.

La ressenya és la següent:

En Xavi, l’Andrés i els seus amics viuen a Sant Romà, un poble entre el mar i la muntanya. Han muntat un equip de futbol, els «Tiki Taka«. Volen jugar com el FC Barcelona. És el seu model, són els seus ídols. De moment, intenten progressar per les diverses lligues de futbol del país. Però també s’han d’enfrontar a altres reptes. A més d’intentar guanyar l’equip de futbol del Casino, els seus màxims rivals, miraran de resoldre uns misteriosos robatoris, descobriran un negoci tèrbol que s’ha instal·lat en una granja a tocar del poble, ajudaran una família que acaba d’arribar… Els Tiki-Taka són aventura, futbol, humor, i ganes de fer una mica millor un món que no és perfecte.

De moment s’ha publicat el primer volum, “La pilota robada”, estant en preparació el segon: “Les magdalenes també juguen”.

tiki taka 3

Ben aviat publicaré un article sobre “La pilota robada”, on s’explica la història del naixement d’aquest nou equip de futbol anomenat “Els Tiki Taka”.

tiki taka 1

«¡Gol!», de Michael Morpurgo

 

 

Si voleu recomanar a un jove una emotiva lectura en la que un dels protagonistes és un famós i històric futbolista no us perdeu «¡Gol!«, de Michael Morpurgo. La versió en castellà està publicada per RBA, i la catalana per l’editorial Molino.

Es tracta d’un llibre de literatura juvenil, adequat per a joves a partir dels 12 anys. El seu autor, Michael Morpurgo, també va escriure l’exitosa «El regne de Kensuke«, amb la que va guanyar l’any 2000 el prestigiós «The Children’s Book Award«. Michael Morpurgo, a més, és un important novel·lista anglès, autor de nombrosos llibres per a infants i guanyador de molts altres guardons. Des de l’any 2003 ostenta el càrrec de «Childre’ns laureate», el poeta llorejat dels nens.

«¡Gol!» és una emotiva història protagonitzada per Robbie Ainsley, un nen que es troba en estat de coma després d’un accident automobilístic. Tancat en el seu propi cervell, capaç d’escoltar, però sense poder-se moure ni parlar, Robbie lluita per evitar caure encara més en la inconsciència, imaginant converses amb les persones que estan al seu voltant.

Una infermera, els seus pares -amb problemes en el seu matrimoni-, els seus companys d’escola, i … el futbol.

«Los machacamos 4 a 1. Y el gol que metieron era un penalti que no era justo… Ni por asomo toqué a su delantero centro. Se tiró al suelo él solito. A ver si te pones bien de una vez, porque aquí te echamos mucho de menos. Y además el equipo necesita que vuelvas. ¡Venga!»

 

 

Robbie és un apassionat del futbol, aficionat del Chelsea i fan de Gianfranco Zola, qui donarà una gran sorpresa a Robbie anant-lo a visitar a l’hospital en assabentar-se de la seva situació.

   

 

Una lectura molt recomanable on la ficció beu de situacions reals que de tant en tant es produeixen, quan futbolistes famosos mostren la seva vessant més humana i ens ofereixen gestos de solidaritat, especialment amb nens que pateixen malalties. Es podrien esmentar molts exemples, però me’n recordo molt especialment del cas de Messi i Soufian, «el nen que podia volar«, una relació de la que es va fer el magnífic documental que podeu veure a continuació.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Sèrie «Campions», de Pep Basora. Estrella Polar

 

El somni blaugrana - pep basora - estrella polar

 

“Quan aquell matí de diumenge va sonar el despertador a casa de l’Arnau, no tenia ni idea de l’important que serien els propers dies. D’acord, marxava a unes colònies de futbol del Barça, i això l’omplia d’il·lusió, però de ben segur no podia imaginar-se que faria tan bons amics, que viuria tantes emocions, que coneixeria el Xavi Hernández, un dels seus ídols, i que tot plegat acabaria amb la millor notícia que li havien donat mai!”

Aquesta és la sinopsi de “El somni blaugrana”, el primer llibre de la sèrie Campions. Escrita per Pep Basora i publicada per Estrella Polar, editorial pertanyent al Grup 62. La primera edició és de maig de 2013, i a la web de l’editorial es presenta com “una nova col·lecció per als amants del futbol i l’esport; amb magnífiques il·lustracions a l’interior”.

De moment s’han publicat tres números de la sèrie, i desconec si està previst continuar-la o no. El primer volum és l’esmentat “El somni blaugrana”, al qual segueixen “Benvinguts a la Masia” i “La nostra Champions”.

A “El somni blaugrana” coneixem els protagonistes, un grup de nens i nenes que participen en un campus de futbol organitzat pel Xavi Hernández a Ribes de Fresser. Es tracta de l’Arnau, migcampista i procedent de Vallromanes; en Llagosta, de la Vall d’en Bas i davanter; en Bakary, un defensa del Camerun; Piera, una portera de Livorno (Itàlia) i l’Emili, també de Vallromanes i extrem esquerre.

Junts viuran l’experiència de l’aprenentatge del campus, així com l’emoció del torneig que s’hi celebrarà. Com a resultat final, tots cinc acabaran retrobant-se a la Masia, on començaran el primer curs, combinaran entrenament, lliga, estudis i, fins i tot, s’acabaran convertint en improvisats detectius.

Però això serà en el segon volum. Així que, de moment, quedem-nos amb “El somni blaugrana”, el primer d’aquesta interessant i recomanable sèrie.

Imatge de www.fcbarcelona.cat

Eric Castel cumple 40 años

 

 

Imagen de www.benegre.cat

La edición de hoy del Mundo Deportivo recoge una importante efeméride relacionada con el mundo del fútbol y la literatura. Se trata del mítico personaje de cómic Eric Castel, que hoy cumple 40 años, después de haber entretenido a varias generaciones.

La noticia íntegra publicada por el diario es la siguiente (y aprovecho para intercalar en el texto algunas imágenes):

Muchos aficionados lo recordarán con cariño ya que fueron muchísimos los que leyeron sus aventuras en los míticos cómics. Y ahora, 40 años después, Eric Castel, el popular personaje de cómic que vistió en la ficción la camiseta del Barça, celebra su aniversario. En verano de 1974 se celebró el Mundial de Fútbol en Alemania Occidental. La revista alemana de cómics Zack aprovechó el evento para iniciar la publicación de una historieta de 45 páginas con el fútbol como principal argumento.

Imagen de www.vinyetes.blogspot.com

 

En su número 24, del 6 de junio de 1974, aparecía el primer capítulo de «Ein Fußballheld wird geboren», protagonizada por un futbolista llamado Max Falk; en realidad, la primera versión de Eric Castel. Tomando como referente el físico del futbolista italiano Robert Bettega (por entonces en la Juventus), el historietista franco-belga Raymond Reding dio vida a un dibujante publicitario de la empresa de alimentos dietéticos Z (ZDFI), cuya pasión por el fútbol le lleva a organizar un equipo de aficionados. Sus dotes balompédicas son tan extraordinarias, que al final de la historia es fichado por el mismísimo F. C. Barcelona.

 

Imagen de www.cronicaspsn.com

 

En 1979, Raymond Reding retoma a este personaje con el nombre de Eric Castel para su publicación en la revista francesa Super As. Especializado en cómics deportivos, Reding se une a Françoise Hughes para seguir contando la trayectoria futbolística de este as francés desde que ficha por el F. C. Barcelona. En su primera aventura como Eric Castel, se menciona explícitamente que el Barça apuesta por un jugador extranjero cuyas características son similares a las de Johan Cruyff, que había vestido de azulgrana entre 1973 y 1978.

Extremo con una pierna izquierda de oro y gran olfato de gol, Eric Castel, procedente del Inter de Milán, busca una nueva proyección a su carrera deportiva en el Barça, y no tarda en hacerse con el cariño de los aficionados azulgrana. Castel se convertirá poco a poco en un ídolo tanto dentro como fuera del terreno de juego. El Barça, con Castel, sube enteros y conquista títulos. Pero el ídolo barcelonista recibe una tentadora oferta del equipo francés Paris Saint-Germain, y Castel acaba por aceptar.

 

Imagen de www.lambiek.net

 

Durante dos álbumes, Eric Castel vestirá con éxito la zamarra del equipo galo, pero su nuevo destino no fue del agrado de muchos lectores de la serie. La editorial belga que lo publicaba por entonces empezó a recibir cientos de cartas exigiendo que Castel volviera al Barça, que era el equipo que, en realidad, llevaba en el corazón. Finalmente, Reding y Hugues, en el décimo tomo de esta saga futbolística, devolvieron a Castel al F. C. Barcelona, donde permanecería hasta que, en el decimoquinto y último volumen, decide finalizar su carrera en el equipo francés de Lille.

Las aventuras de Eric Castel fueron publicadas en España desde su inicial aparición en las viñetas. Su primera entrega, cuando aun era un futbolista alemán, fue publicada en la revista de Editorial Bruguera Mortadelo Gigante en 1974 (el año de su creación). Posteriormente, y a partir del relanzamiento de la serie como Eric Castel en 1979, aparecerá en formato de libros publicados por Ediciones Junior y en la revista catalana Tretzevents. Finalmente, desde al año 2008 es Norma Editorial quien ha editado todos los álbumes de Eric Castel en catalán y español.

 

eric castel

Col·lecció «Els piranyes del futbol», d’Adela Pérez Lladó, Estrella Polar

 

“Els piranyes del futbol” és una altra interessant i recomanable sèrie dedicada al futbol i destinada al públic infantil i juvenil. Està protagonitzada per un grup de nens que tenen en comú la passió per aquest esport, i està especialment indicada per als lectors a partir dels 9 anys, afegint-se a la bibliografia on el futbol serveix com a la temàtica principal.

La seva autora és Adela Pérez Lladó, i està publicat per Destino Infantil y Juvenil (l’edició espanyola) i per Estrella Polar (la versió catalana).

piranyes futbol estrella polar_cr

De moment es poden trobar els dos primers números de la col·lecció. El primer porta per títol “Que vénen els piranyes!” (“¡Dejad paso a los pirañas!”, en español), mentre que el segon és “Una remontada bestial” (“Remontada bestial”). També podrem gaudir del tercer ben aviat, ja que la seva publicació està anunciada pel novembre, i portarà per títol “Doble victòria”.

El número 1, “Que vénen els piranyes!”, ens dibuixa les línies principals de la trama i ens presenta a alguns dels personatges. El narrador és Nico, el protagonista de la història, un nen que ha d’anar a viure amb la seva mare a una ciutat estranya de l’estranger. Començant de zero, i deixant enrere els seus amics i al seu equip, haurà de buscar un nou equip per poder continuar practicant la seva gran passió: jugar a futbol.

“No hi havia res a fer, ens en anàvem.

I els meus plans, què? Jo volia ser com el pare: jugador professional als setze. A la meva ciutat. Res de misteris ni d’incògnites ni de trencaclosques. Només futbol.

Aquell havia de ser el meu futur. Només futbol”.

La sinopsi que trobem a la contraportada del llibre és la següent:

“El Nico és nou a la ciutat i busca un equip. Necessita jugar perquè per a ell la vida és futbol. Té la sort d’entrar als Malèfics, el millor equip de la lliga, amb l’Àlex el Llop`, de capità, i la Massa, d’entrenador. Però a la vida, com al futbol, les coses poden canviar d’un dia per l’altre. Un imprevist obliga el Nico a deixar l’equip i a començar de zero. Aleshores… decidirà jugar amb els Piranyes, els cuers de la lliga. Aconseguirà canviar-los ? O seran els Piranyes, que el canviaran a ell? I, sobretot, què passarà quan s’hagin d’enfrontar amb els Malèfics?

Al llarg del llibre acompanyem a Nico en aquesta evolució que el porta a passar de sentir-se obligat a començar una nova vida des de zero, a veure com aconsegueix trobar un nou equip (els Malèfics) i sentir-se de nou protegit i integrat. Però un nou cop del destí el portarà a trobar-se sol de nou, i haver de lluitar per tornar-se a aixecar quan es veu obligat a deixar els Malèfics i passar a formar part dels Piranyes. De jugar en els millors, a jugar en els pitjors. I, en tot aquest procés, els lògics canvis d’ànim, la relació amb la seva mare i el seu pare, amb els altres nens…

Esforç, decepció, eufòria, superació, esperança, incomprensió… una història plena d’episodis emocionals i de proves vitals per a Nico, tant en l’aspecte personal com en l’esportiu.

I també una més que recomanable lectura per tots els aspectes que transmet i, per suposat, perquè es respira futbol en cadascuna de les pàgines.

El booktrailer del llibre és aquest:

 

 

«Tres actos y dos partes», de Giorgio Faletti. Editorial Anagrama

«Donde el ser humano no puede llegar, un golpe de suerte puede ayudar mucho.Así es el mundo y así es por tanto un partido de fútbol».

Tres actos y dos partes

Descubro por casualidad, mientras paseo por las estanterías de una librería, el libro al que dedicaré este post. No había oído hablar de él, ni tampoco de su autor, pero me llama la atención la portada, con un solitario futbolista en lo que parece un campo de fútbol vacío. Al tomar el libro para leer la reseña todavía pienso que seguramente la historia no tendrá nada que ver con la portada. Es decir, que no será un libro en el que el fútbol tenga un papel destacado.

Pero cuando miro la contraportada y leo el argumento me sorprendo gratamente al comprobar que sí, que se trata de una novela en el que el fútbol tiene una presencia más que importante, en el que el fútbol, nuevamente, se convierte en la materia en torno a la cual transcurre la vida de los personajes.

Publicado en la Colección Andanzas de la Editorial Alfaguara la sinopsis que podemos leer en la contraportada es la siguiente:

Silvano Masoero, alias «Silver», es un púgil retirado, y también ex presidiario, que pese a haber pagado su deuda con la sociedad por un combate amañado, tal vez todavía no lo haya hecho con su propia conciencia. Tampoco en el plano emocional las heridas del pasado le permiten superar su viudedad e iniciar una nueva relación sentimental. Ahora, con sesenta años, es utilero de un equipo de fútbol de la Segunda División que se enfrenta, en la última jornada de la liga, a su partido crucial para lograr el ascenso de categoría. En él juega como estrella emergente su hijo Roberto; un hijo que, como él, se verá tentado por el dinero fácil de las apuestas ilegales.

Sólo faltan unas horas para el partido, durante las cuales el protagonista va desgranando los episodios que componen una vida de errores y derrotas. Su voz es parte de su personalidad, por eso se expresa con un estilo seco, directo, contundente como los golpes recibidos y encajados, con notas de humorismo amargo y de ternura que van ganándose paulatinamente a quien lo escucha y lo acompañará hasta esa difícil decisión que lleva a un sorprendente desenlace.

Y, así mismo, también se hace hincapié en algunos de los temas que subyacen en la trama, como «la responsabilidad moral del individuo, la corrupción imperante en el fútbol como microcosmos de la sociedad, la problemática de una juventud sin futuro, el eterno conflicto generacional o la aparentemente apacible vida de provincias«.

«Soy Silvano Masoero, alias Silver, tengo más de sesenta años, soy un ex boxeador y he estado en la cárcel. He de jugar un partido y tengo que jugarlo bien, porque soy el único que lleva las de perder».

Con una escritura directa, que avanza mediante frases cortas y contundentes como los golpes de un boxeador, la novela consigue mantener la atención durante todas las páginas, en espera de un desenlace que ha de resolver el dilema que se propone. Y, página tras página, la presencia del fútbol, el de la segunda división en este caso, para poner de manifiesto que no todo en este deporte son grandes fastos y luces.

Los que llegan son el Gavilán, el Jefe, el Extranjero, el Taciturno, el Negro, el Talento, el Vago, el Majo, el Putero, el Marido. A veces el Homo y el Docto.

Una novela muy recomendable que se lee de un tirón y que sirve para añadir una nueva pareja a la pista de baile de la literatura y el fútbol, y otro argumento más para formar parte del Fútbol Club de Lectura.

«El oficio de entrenador de fútbol es difícil. No se trata sólo de disponer a los jugadores en el césped. Hay que conocerlos personalmente y saber cómo tratarlos. Reprender en privado al susceptible, felicitar públicamente al que necesite estímulo, seguir de cerca al que aún no sabe lo que vale, anunciar con tacto una exclusión. He vivido en este ambiente lo bastante para saber cómo funciona la cosa»

Se pueden leer algunas reseñas interesantes en los siguientes enlaces:

– Enlace a la página web de la Editorial Anagrama dedicada a la novela desde la que se puede leer un fragmento de la misma.

– Reseña de Manuel Hidalgo en el suplemento El Cultural

– Artículo en el blog Libros y Literatura

Y el booktrailer (en italiano) es el siguiente:

«Demà anirem al camp, Joan!», núm. 1 de la serie «Contes Blaugrana»

 

portada

 

Mañana se celebra en el Camp Nou la edición número 49 del Trofeo Joan Gamper.  Organizado por el Fútbol Club Barcelona por primera vez en 1966 tendrá como rival al C. F. León de Guajanato, equipo mexicano en el que militaba el exazulgrana Rafa Márquez y que ha sido el campeón del torneo de Clausura 2013 y del Apertura 2014 de su país.

Tradicionalmente, el Joan Gamper ha sido el partido con el que el Barça daba el pistoletazo de salida a la temporada, sirviendo de carta de presentación para el equipo y los nuevos fichajes. Actualmente, con la presencia de televisiones y otros medios de comunicación, este papel ha pasado a un segundo plano, ya que antes de comenzar la liga todo el mundo conoce a la perfección cómo juegan las nuevas incorporaciones, quienes serán los nuevos jugadores, y muchos otros aspectos relacionados con el equipo.

DSC_0007

El Gamper, sin embargo, continúa siendo una fecha idónea para que niños y jóvenes tengan su primer contacto con un partido de verdad en el estadi, para que tengan su primera experiencia con lo que significa el fútbol en el Camp Nou. Y de esa primera vez es de la que trata el libro “Demà anirem al camp, Joan” (“Mañana iremos al campo, Joan”), el primero de la colección “Contes blaugrana” (“Cuentos azulgrana”).

Escritos por Josep M. Fonalleras e ilustrados por Jordi Vila Delclòs, se trata de una colección de seis libros que fueron publicados por iniciativa conjunta de la Fundación del Fútbol Club Barcelona y la Editorial Cruïlla, con motivo de la celebración, el 2005, del Any del Llibre i la Lectura.

portades contes blaugrana

Con motivo de esa misma celebración también se presentó, junto a esta colección, la serie de diez volúmenes “Clam Barça”, de la que ya hice una referencia al primer número en este enlace.

DSC_0008

Seis libros especialmente adecuados para los lectores a partir de los 7 años, y cada uno de los cuales gira en torno a un personaje central. En este caso, el protagonista es Joan, a quien su padre ha preparado una gran sorpresa: ir al Camp Nou a ver un partido del Barça. La historia nos muestra cómo vive el protagonista la noche anterior al partido, la camiseta, el estadio, la grada, la hierba, el himno, los jugadores… ¡y el primer gol!

DSC_0009

Seguro que mañana, durante la celebración del Gamper, se podrían encontrar muchísimos niños y niñas viviendo las mismas sensaciones y emociones que el Joan de nuestra historia.

 


 frase

 

 

 

«Aquella edad inolvidable» de Ramiro Pinilla

 

 Fragmento de «Aquella edad inolvidable«, de Ramiro Pinilla

El triunfo, la ilusión, el fracaso, la gloria, el rencor, la esperanza, el futuro, la rabia, el compromiso, la tragedia, un gol histórico, la fama, el infierno, el recuerdo de la infancia, la duda… emociones y situaciones que sobrevuelan todas y cada una de las páginas de “Aquella edad inolvidable”, de Ramiro Pinilla.

Tal y como se explica en la sinopsis, encontramos en el libro la historia de «Souto Menaya, «Botas»:

«Un futbolista que ha tocado la gloria y ahora conoce el infierno. Tras un gol histórico en la final de la Copa del Rey de 1943, su carrera se ha visto truncada por una lesión que le ha dejado cojo y medio inválido. Él, que ha pasado de albañil a jugador profesional, que saltó de los equipos locales al Athletic de Bilbao, el club de sus sueños, necesita un trabajo sentado y acaba aceptando el de ensobrador de cromos, aunque ello suponga, «como una mueca de negro humor añadida a su naufragio», toparse con su propia foto en las colecciones de fútbol.

Desde que cambió su suerte, Souto sabe que ha dejado atrás los mejores años de su vida, que tiene que renunciar a su noviazgo con Irune y al anhelado retiro de sus padres, y ni siquiera le consuela aquella edad inolvidable en que de la mano de su padre «lloraba y reía como un mocoso ante el Athletic»…

Entonces un periodista llama a su puerta y le insiste con una tentadora propuesta.»

“Con la mano en el corazón te juro, Botas, que tu caso me preocupa mucho. Pero nuestro Athletic no es un hospital. Quiero hacer algo por ti pero no sé qué. ¿Dónde te meto? ¿Dónde quieren a un inválido como tú? Te debemos mucho, amigo, aún sueño con aquel golazo”.

Imagen de www.elmundo.es

Ramiro Pinilla, además, juega y se inspira en parte en uno de los episodios más importantes de la historia del fútbol, el gol que Diego Armando Maradona marcó con la mano en el Mundial de México de 1986 y que el jugador argentino atribuyó a “la mano de Dios”. Un episodio que ninguna ficción hubiera superado y que otorga al fútbol el innegable carácter simbólico que para tantas personas tiene.

“Por merecer tanto, el héroe se quedó sin nada”.

En la historia de Souto Menaya encontramos una auténtica historia de vida con el trasfondo del fútbol. El fútbol actúa, en este caso, como elemento que transporta al protagonista hasta las puertas del cielo y la gloria pero también a las del fracaso y la rendición.

Además, también es el fútbol, especialmente la pasión por un equipo (el Athletic) capaz de generar una adhesión emocional inquebrantable en la se que prefiere el perjuicio antes que traicionar esa incondicionalidad de toda la vida.

“No sé cómo te llamas, ya lo veré en La Gaceta. Ya te has hecho importante para nosotros. Con Franco, a los vascos solo nos queda el fútbol”.

 

Una historia altamente recomendable por un gran autor que demuestra, una vez más, las posibilidades del fútbol como materia prima para la literatura.

En la página web del libro existe información complementaria sobre la novela, entrevistas con el autor, críticas y reseñas de noticias, artículos de prensa, etc.

final copa rey