«Han arribat les vacances! En Xavi i l’Andrés volen passar l’estiu jugant a futbol al matí, a la tarda i a la nit, però no comencen gaire bé. Els del club del Casino els han pescat colant-se al seu camp i els han pres la pilota. Per recuperar-la, els repten a un partit. Així neix el Tiki-Taka, molt més que un equip de futbol: una manera d’entendre el joc, l’amistat i la vida.«

Aquesta és la descripció del primer número d’una nova sèrie, «Els Tiki-Taka«, sobre la qual vaig fer un primer esment en aquest article. Els autors són Joan Portell Rifà (Barcelona, 1965, pedagog, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil i autor de A mi no m’agraden els llibres) i Raimon Portell Rifà (Barcelona 1963, autor de diverses novel·les i llibres de viatges i guanyador, l’any 2005, del Premi Crítica Serra d’Or per Vull una corona!).

Els llibres de la sèrie estan il·lustrats amb dibuixos de Danide, i estan publicats a l’editorial Animallibres.

«Els Tiki-Taka» i «La pilota robada» van ser recentment presentats durant la celebració de la Setmana del Llibre en Català.

 

El número que estrena la sèrie porta per títol “La pilota robada”, i serveix per situar la història i els personatges. El narrador és en Xavi, un nen que viu en un poble anomenat Sant Romà, i que té com a gran passió el futbol. L’Andrés és el seu millor amic, i comparteix la mateixa afició per la pilota que en Xavi. De fet, l’inici de tot plegat és justament un episodi que viuen una tarda d’estiu mentre estaven jugant a futbol.

Del Xavi i les seves habilitats futbolístiques l’Andrés diu que “controla tot el camp com si tingués un periscopi, i sap que faràs abans que tu”. Per la seva banda, el Xavi opina que l’Andrés, “amb la pilota als peus, podria treballar al millor circ del món”.

Tal i com s’explica a la ressenya, tot comença quan una tarda d’estiu el Xavi i l’Andrés se’n van a jugar a futbol. Però ho faran al camp del Casino, una mena d’urbanització de gent adinerada de no gaire bona relació amb la gent del poble. El cas és que, mentre estan jugant, els nens del Casino li treuen la pilota al Xavi. Si la volen recuperar, hauran de guanyar-los en un partit de futbol 7 que s’haurà de celebrar en pocs dies.

A partir d’aquest moment el Xavi i l’Andrés es veuen obligats a formar un equip a corre-cuita, una situació que no sembla fàcil a priori. Però poc a poc s’aniran incorporant els jugadors necessaris, que inclouen dues noies (la Leo i la Busi) i un nen immigrant en Moha.

Poc a poc l’equip anirà prenent forma, fins arribar al moment de decidir quin serà el seu equipatge, el color de la samarreta i el seu nom. Les reminiscències al Futbol Club Barcelona seran contínues en aquest sentit. No només les trobem en els noms dels protagonistes, sinó en el color de la samarreta (blaugrana) i en el nom de l’equip, els Tiki Taka, en referència a l’estil de joc del Barça.

La història va evolucionant cap a la celebració del partit que els Tiki Taka hauran de guanyar si volen recuperar la pilota del Xavi. Evidentment, no desvetllaré aquí quin és el resultat del mateix. El que sí diré que en el llibre assistirem a la celebració de dos partits per part dels Tiki Taka, el segon dels qual amb un gir inesperat.

A “La pilota robada” trobem una història on un equip de futbol serveix per tractar aspectes com l’amistat, l’esforç i l’afany de superació hi són molt presents. Una sèrie que em recorda en part a l’equip de Les Cebetes de la sèrie “Gol”, de Luigi Garlando, sobretot pel clima i filosofia que es respira al llarg de les seves pàgines.

    

Una lectura més que recomanable de la que ben aviat es publicarà el segon volum, del qual ja sabem quin és l’argument central (uns misteriosos robatoris de magdalenes) i el títol: “Les magdalenes també juguen”.