Barçakids número 22: s’apropa el Nadal!

IMG_20141130_0002

Barçakids és un programa desenvolupat per la Fundació del Futbol Club Barcelona que té com a principal objectiu el del foment dels valors a través de l’esport. Tal i com es pot llegir a la seva pàgina web, s’adreça a nens i nenes de 6 a 12 anys, i pretén fomentar i consolidar el sistema de valors dels infants a través dels principis pedagògics de l’esport i el joc i de la participació activa i inclusiva.

L’objectiu és, amb rigor pedagògic, però al mateix temps per mitjà de procediments molt dinàmics i innovadors, promoure en els infants l’anàlisi i el coneixement d’hàbits i actituds que generin canvis per ajudar-los a créixer a nivell personal i col·lectiu, mitjançant l’esport, que és, en tot moment, l’eix motivador de l’aprenentatge.

Una de les eines del programa és una revista que s’encarta l’últim diumenge de cada mes en el diari El Punt Avui i on es troben diferents seccions i articles molt interessant que tracten sobre temes diversos.

I sempre amb l’aparició de referències, pòsters i altres materials relacionats amb jugadors dels equips de les diferents seccions del Futbol Club Barcelona.

IMG_20141130_0003

Avui ha sortit el número 22, corresponent a Novembre de 2014, i hi podem trobar, entre molts altres articles, alguns centrats en les properes festes nadalenques, amb idees per fer un calendari d’advent, decorar l’arbre, fer postals nadalenques o cuinar galetes. També les seccions habituals com el conte, que en aquest número és “El crit que va canviar el món”, les aventures de la Blue Scarlet, el còmic de l’Sportman i molts altres continguts.

Barçakids 1

Totes les revistes es poden descarregar des d’aquest enllaç. El proper número es podrà aconseguir amb el diari del dia 28 de desembre.

Anuncios

“El minyó del cop de puny”: la primera novel·la sobre futbol escrita en català

 

 

 

En l’edició de divendres del suplement cultural del diari El Punt Avui es va publicar un interessant reportatge sobre la que podria ser la novel·la més antiga sobre futbol escrita en català. Sota el títol “Temps era temps i ja es feien gols” l’article fa una completa repassada per l’obra “El minyó del cop de puny”, escrita per Clovis Eimeric (pseudònim del periodista i escriptor Lluís Aimerich i Sellarès (Barcelona, 1882-1952), i amb 28 il·lustracions en blanc i negra, a més d’una en color a la coberta, fetes per Ricard Opisso (Tarragona, 1880 – Barcelona, 1966).

L’obra va ser publicada per lliuraments a la revista Virolet l’any 1923, i reeditada l’any 1934 per l’Editorial Joventut.

L’article parla de la novel·la “El minyó del cop de puny” explicant que es va escriure per a un públic juvenil. També hi ha una referència a la importància de la ciutat de Barcelona, o millor dit, de les Barcelones de l’època, parlant-se fins i tot de cinc: la Barcelona més popular, de les classes menestrals i obreres, d’arrel clarament catalana, que correspondria al tradicional barri de Ribera; una Barcelona força diferent de la de l’altra banda de la Rambla; una tercera Barcelona és la del barri del Poble Nou, barri obrer per excel·lència on trobem les fàbriques on treballen els protagonistes de la història, en Gim i la Guida; i una quarta Barcelona, la burgesa, la “d’Ensancha de per amunt”.

DSC_0309

 

 

L’obra

La novel·la està pensada per a un públic juvenil, i està protagonitzada per un noi de 14 anys, en Gim, i una noieta de 12, la Guida, que van ser separats dels seus pares de molt petits i que es guanyen la vida recollint papers i altres rampoines i demanant caritat pels carrers de la Barcelona del primer quart del segle XX. El noi, gràcies a l’esport, podrà sortir d’aquests ambients i treure’n la seva companya de peripècies.

Futbol i modernitat

 

El reportatge explica que el narrador de la novel·la es preocupa de deixar ben clara l’afecció d’en Gim, el protagonista, pels esports:

“En Gim, en les hores que la seva recollida de papers li deixava lliures, que no eren moltes [sic], corria a entaforar-se per tots els cataus on es feia esport. La boxa, l’esgrima, el fútbol [sic] gairebé no tenien secrets per a ell.” (p. 6). Una afecció que serà la clau del canvi d’en Gim i del descobriment dels orígens de la Guida i dels seus propis. Però el paper de l’esport, i més concretament del futbol, anirà molt més enllà, ja que serà el toc de modernitat de l’obra i un dels puntals de la ideologia que traspua, una ideologia clarament burgesa.

Així mateix, a l’article es parla del paper de l’esport en la societat catalana al primer terç del segle XX, destacant-se l’auge que anà adquirint entre totes les classes socials i, sobretot, “la ideologització del fenomen esportiu”.

“Durant la dècada dels anys vint, el món esportiu català visqué una transformació important des del punt de vista quantitatiu i pel que fa a la seva divulgació entre els ciutadans. […] És, també, el moment en què neix la mitificació de l’sportman, no ja com l’home distingit o elgentleman dels primers anys de la centúria, sinó com el jove triomfador, mite de les masses i símbol dels temps moderns.” No hi ha dubte que Clovis Eimeric a “El minyó del cop de puny” reflecteix amb total realisme aquesta situació, a més de la politització de l’esport català, i especialment del futbol.

 

DSC_0310

 

Si ens centrem en el futbol i aquesta presència en una obra literària tan temprana trobarem més referències al text. En aquest sentit, el següent paràgraf és molt il·lustratiu d’aquest fenomen social, no només pel que fa a l’afecció al futbol, sinó a l’esport en general i l’aparició de nombroses capçaleres esportives:

…l’obra reflecteix aquest veritable boom tant en l’afecció dels obrers pel futbol, que creen equips dins de les mateixes fàbriques i que competeixen entre ells (p. 32-33), com en les passions que aixequen els partits de futbol i les masses que mouen (p. 45, per exemple). Com també reflecteix aquest nou fenomen social que es comença d’anomenar as, el jove que, normalment sortit de les classes més populars, triomfa i esdevé un veritable mite, ajudat a engrandir per la premsa esportiva i pels suplements esportius dels diaris, que cada dia van adquirint més relleu (com assenyalen els esmentats Pujadas i Santacana, entre el 1914 i el 1923 apareixen 87 capçaleres de premsa esportiva, 58 a la ciutat de Barcelona, i 29 a la resta del país. En català Xut! (1922-1936) i L’Esport Català (1925-1927), van ser algunes de les més importants.). No cal dir que en Gim és el prototipus d’aquest nou heroi.

I, fins i tot, trobem al·lusions a la rivalitat entre el Barça i l’Espanyol camuflada en els noms del Favència i l’Ibèria.També es poden descobrir curioses referències a importants jugadors de l’època sota noms que amaguen la seva autèntica identitat.

Un reportatge que val molt la pena llegir (el trobareu sencer en aquest enllaç) i que ens ajuda a entendre que les relacions entre futbol i literatura no són tan actuals com creiem.
  DSC_0311

“La pilota robada” número 1 de la sèrie “Els Tiki-Taka”

 

 

Han arribat les vacances! En Xavi i l’Andrés volen passar l’estiu jugant a futbol al matí, a la tarda i a la nit, però no comencen gaire bé. Els del club del Casino els han pescat colant-se al seu camp i els han pres la pilota. Per recuperar-la, els repten a un partit. Així neix el Tiki-Taka, molt més que un equip de futbol: una manera d’entendre el joc, l’amistat i la vida.

Aquesta és la descripció del primer número d’una nova sèrie, “Els Tiki-Taka“, sobre la qual vaig fer un primer esment en aquest article. Els autors són Joan Portell Rifà (Barcelona, 1965, pedagog, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil i autor de A mi no m’agraden els llibres) i Raimon Portell Rifà (Barcelona 1963, autor de diverses novel·les i llibres de viatges i guanyador, l’any 2005, del Premi Crítica Serra d’Or per Vull una corona!).

Els llibres de la sèrie estan il·lustrats amb dibuixos de Danide, i estan publicats a l’editorial Animallibres.

Els Tiki-Taka” i “La pilota robada” van ser recentment presentats durant la celebració de la Setmana del Llibre en Català.

 

El número que estrena la sèrie porta per títol “La pilota robada”, i serveix per situar la història i els personatges. El narrador és en Xavi, un nen que viu en un poble anomenat Sant Romà, i que té com a gran passió el futbol. L’Andrés és el seu millor amic, i comparteix la mateixa afició per la pilota que en Xavi. De fet, l’inici de tot plegat és justament un episodi que viuen una tarda d’estiu mentre estaven jugant a futbol.

1

Del Xavi i les seves habilitats futbolístiques l’Andrés diu que “controla tot el camp com si tingués un periscopi, i sap que faràs abans que tu”. Per la seva banda, el Xavi opina que l’Andrés, “amb la pilota als peus, podria treballar al millor circ del món”.

Tal i com s’explica a la ressenya, tot comença quan una tarda d’estiu el Xavi i l’Andrés se’n van a jugar a futbol. Però ho faran al camp del Casino, una mena d’urbanització de gent adinerada de no gaire bona relació amb la gent del poble. El cas és que, mentre estan jugant, els nens del Casino li treuen la pilota al Xavi. Si la volen recuperar, hauran de guanyar-los en un partit de futbol 7 que s’haurà de celebrar en pocs dies.

4

A partir d’aquest moment el Xavi i l’Andrés es veuen obligats a formar un equip a corre-cuita, una situació que no sembla fàcil a priori. Però poc a poc s’aniran incorporant els jugadors necessaris, que inclouen dues noies (la Leo i la Busi) i un nen immigrant en Moha.

8

2

Poc a poc l’equip anirà prenent forma, fins arribar al moment de decidir quin serà el seu equipatge, el color de la samarreta i el seu nom. Les reminiscències al Futbol Club Barcelona seran contínues en aquest sentit. No només les trobem en els noms dels protagonistes, sinó en el color de la samarreta (blaugrana) i en el nom de l’equip, els Tiki Taka, en referència a l’estil de joc del Barça.

3

La història va evolucionant cap a la celebració del partit que els Tiki Taka hauran de guanyar si volen recuperar la pilota del Xavi. Evidentment, no desvetllaré aquí quin és el resultat del mateix. El que sí diré que en el llibre assistirem a la celebració de dos partits per part dels Tiki Taka, el segon dels qual amb un gir inesperat.

A “La pilota robada” trobem una història on un equip de futbol serveix per tractar aspectes com l’amistat, l’esforç i l’afany de superació hi són molt presents. Una sèrie que em recorda en part a l’equip de Les Cebetes de la sèrie “Gol”, de Luigi Garlando, sobretot pel clima i filosofia que es respira al llarg de les seves pàgines.

    5 6

Una lectura més que recomanable de la que ben aviat es publicarà el segon volum, del qual ja sabem quin és l’argument central (uns misteriosos robatoris de magdalenes) i el títol: “Les magdalenes també juguen”.

7

 

 

El Fútbol Club de Lectura Infantil y Juvenil en imágenes

Reportaje de la Ràdio i Televisió El Vendrell en el que se habla

del Fútbol Club de Lectura Infantil y Juvenil

 

El Fútbol Club de Lectura Infantil y Juvenil, además de intentar dar a conocer la abundante bibliografía que tiene al fútbol como principal tema, también es una forma lúdica de aprovechar la lectura de un libro para jugar… un partido de fútbol.

Eso es lo que se hizo en la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell en dos sesiones. La primera, para niños y niñas de primer, segundo y tercer curso de primaria (el Fútbol Club de Lectura Infantil) y la segunda con alumnos de cuarto, quinto y sexto (el Fútbol Club de Lectura Juvenil).

En el primer caso, el partido se jugó con dos libros: “No m’agrada el futbol“, d‘Andoni Egaña y publicado por la Editorial La Galera, y “Gol!“, de Lasse Anrell (Editorial Juventud). Y, para el grupo juvenil el encuentro se jugó con “Un gran equip“, el primer libro de la serie “¡Gol!, cuyo autor es Luigi Garlando y que también publica La Galera.

Se puede ver un resumen de ambas sesiones en los videos siguientes, como complemento al reportaje de la Ràdio i Televisió El Vendrell del principio de este artículo.

Resumen sesión Fútbol Club de Lectura Infantil

Resumen sesión Fútbol Club de Lectura Juvenil

“Un gran equipo”, número 1 de la serie “¡Gol!”

 

La Galera - Gol!

 

 

Estrenamos recomendaciones de lecturas en este blog dedicado a la literatura sobre futbol con una de las series más extensas y consolidades de este tipo de obras. Se trata de “¡Gol!”, del periodista milanés Luigi Garlando, ilustrado por Stefano Turconi y publicado en castellano por la Editorial Montena (del grupo Random House Mondadori) y en catalán por La Galera.

 

Se trata de una colección de libros dirigida a jóvenes entre 9 y 14 años, ambientada en el mundo del fútbol y en la que, en palabras de la editorial, “se fomenta la participación y la diversión“. Está protagonizada por Gaston Champignon, un cocinero francés exjugador de fútbol, que reúne a un grupo de chicos y chicas en “Los Cebolletas“, un equipo cuyo objetivo principal es el de divertirse.

p11

Hace apenas un mes se publicó el volumen 28 de la serie (“Nos vamos a Italia”), de manera que los jóvenes a los que les guste la serie tienen material suficiente para acompañar a este peculiar equipo en sus aventuras. Para quien quiera un aperitivio de la serie, a día de hoy se puede encontrar una oferta para comprar el número 1 en formato ebook por 1,95€ (el precio, en formato papel, es de 9,95€).

 p14 p22 p43 p70


p107 p96

En “¡Gol!” se da mucha importancia a valores como el compañerismo, la amistad o la importancia del equipo. Gaston Champignon, el cocinero que hace entrenador, no para de insistir continuamente en una idea: por encima de todo, hay que divertirse. Y si el equipo consigue hacerlo jugando al futbol, el resultado no importa.

De hecho, la dedicatoria que encabeza cada ejemplar ya es toda una declaración de intenciones: “Dedicado a todos los pequeños jugadores que “chupan” banquillo”.

p152bp153

Podéis leer un fragmento del comienzo del número 1 de la serie, “Un gran equipo” (“Un gran equip” en la versión catalana), en este enlace, el que se describe el nacimiento del equipo y se presenta a sus principales integrantes.

p124

p125

p126

 

 

Una muy buena opción para introducir al público infantil en este tipo de obras en las que fútbol y libros forman una perfecta pareja.