Seguramente, todos hemos comprado alguna vez un libro por su portada. Las cubiertas, a las que no siempre se otorga la importancia que merecen, son el primer contacto con el posible lector. Muchas veces la imagen que muestran guarda una relación directa con el contenido, y pretende ser un primer indicio de lo que encontraremos en las páginas del interior. En otros casos, aún no teniendo una gran relación con el objeto de la obra, ejercen una tremenda atracción sobre nosotros.
Es habitual que en las publicaciones de determinadas temáticas predomine un color. Por ejemplo, el negro es el más habitual en las obras de género criminal. Es difícil que en una novela de piratas no aparezca el azul del océano, o que en una historia ambientada en la nieve no se utilice el blanco. Si hay sangre, el rojo. Y si hay fútbol… ¿Está claro, verdad? El verde.
Esto, evidentemente, no siempre es así, y existen numerosas obras futboleras en las que la portada no siempre recurre a la utilización del color del césped. Sin embargo, existen muchas otras en las que sí es el protagonista del fondo de la portada. Y, como se suele decir, como muestra… unas cuantas. Aquí tenéis una recopilación de portadas en las que el color de fondo predominante es el verde.
Rafa Cabeleira: «Alienación indebida«.
Círculo de Tiza, 2018
Wilmar Cabrera: «Los fantasmas de Sarrià visten de chándal«.
Milenio, 2012
Luis Cantarero: «Diario de campo de un psicólogo en un club de fútbol«.
Ediciones Pregunta, 2017
Horacio Convertini: «El último milagro«.
Barrett, 2017
Simon Critchley: «En qué pensamos cuando pensamos en fútbol«.
Sexto Piso, 2018
Wenceslao Fernández Flórez: «De portería a portería«, 1957
Roberto Fontanarrosa: «Puro fútbol«.
Ediciones de la Flor, 2002
Manuel Mandianes: «El fútbol (no) es así«
Sotelo Blanco, 2015
Víctor Panicello: «7000 metres quadrats de gespa«.
Estrella Polar, 2015
Dante Panzieri: «Fútbol. Dinámica de lo impensado«
Capitán Swing, 2012
Galder Reguera y Carlos Marañón:
«Quedará la ilusión. Una correspondencia durante el Mundial de Rusia«
Libros del K.O., 2019
Galder Reguera: «La vida en fuera de juego«
Literatura SM, 2019
Manuel Rodríguez García: «De fútbol y de hombres«
Ushuaia, 2016
Antonio Skármeta: «El arquero de los Andes«
Editorial Sudamericana, 2013
Javier Tebas y Pedro Torrens: «El fútbol no es así«
Titano Ediciones, 2014
VV. AA: «El futbol és així«.
Edicions Xandri, 2018
Edgardo Marín: «Centenario historia total del fútbol chileno: 1895-1995»
¿Qué pasaría si dos de los principales jugadores de los Pirañas, Nico y Lucas, ficharan por otro equipo? ¿De qué manera afectaría esa situación tanto al resto de jugadores como al futuro del conjunto?
La posibilidad de que ese cambio se produzca es el inicio de “Doble victoria”, el número tres de la serie “Los pirañas del fútbol” (“Els piranyes del futbol”). Escrita por Adela Pérez Lladó y publicada por Destino (Estrella Polar de Grup 62, en la versión catalana) se trata de una nueva aventura de uno de los equipos de fútbol más especiales de la literatura infantil, Los Pirañas, de los que en septiembre se publicará el volumen número 5 de la saga: «Un equipo para siempre«.
Como en los números anteriores (“¡Que vienen los Pirañas!” y “Una remontada bestial”), el narrador de las historias es Nico, un apasionado del fútbol que tras haber tenido que superar un cambio de ciudad, de amigos y de equipo se encuentra ya totalmente integrado en su nuevo destino.
Los otros chicos tenían las caras más largas que un árbitro en la final de un Mundial. Parecía que sus miradas calibrasen con infrarrojos las posibilidades de cada uno de los rivales. La competición impregnaba el aire, y os aseguro que no era el mejor ambiente para jugar. Pero yo salté al campo y lo dí todo, oh y tanto que lo dí.
En el comienzo de “Doble victoria” lo encontramos, junto a su compañero Lucas, participando en unas pruebas de selección para fichar por un importante club. Un fichaje que de producirse significaría un duro golpe para la estabilidad de los Pirañas como equipo.
Al margen de esa posibilidad, Pipo Polo, el entrenador del equipo, comunica al grupo que los han seleccionado para participar en un importante y competitivo torneo en el que también estará presente el principal rival y enemigo de los Pirañas: los Maléficos, con el engreído y fanfarrón Álex el Lobo al frente.
La evolución de la competición nos permite disfrutar con las páginas más futboleras de la historia, llenas de grandes jugadas, goles y emoción prácticamente hasta el final, manteniéndonos en vilo al respecto del papel del equipo frente a sus rivales.
– Pirañas, os quedan muchos partidos por jugar. Y no hablo solo de fútbol… La vida está llena de partidos, y a menudo no hay árbitro, ni tiempo añadido, ni gente animando. En todos os tendréis que esforzar para hacerlo tan bien pomo podáis, pero sin dejar de pasároslo bien.
En “Doble victoria” encontramos la característica mezcla de ingredientes de la serie: amistad, fútbol, compañerismo, superación, rivalidad, aventura… a los que se añaden toques de misterio (en esta ocasión una pincelada esotérica), de intriga (con un turbio y oscuro episodio) y momentos de humor, como el apoteósico y nutritivo final.
En este número, además, descubriremos a los Pirañas haciéndose con una mascota muy especial y, por supuesto, muy futbolera. Y todo ello sin olvidar las continuas reflexiones propias de la visión del mundo que tienen los niños de la edad de los protagonistas.
Tan solo os explicaré cómo comenzó el partido: en la primera jugada, el segundo pase tras el inicio del partido, controlé la pelota, superé al centrocampista contrario con el balón enganchado a mis botas, me detuve y vi que tenía un pequeño espacio en la banda.
Una lectura más que recomendable en la que, de nuevo, la combinación de fútbol y literatura es una auténtica “Doble victoria”.
– Ja saps, Nico, primer el futbol i després els deures.
Ens estàvem acomiadant, i el pare m’ho va dir mentre em feia l’ullet, com de broma. Però jo sabia que ho deia absolutament de debò: primer el futbol i desprès els deures. Perquè, segons ells, la vida es divideix en dos grans grups.
Publicada por Destino Infantil y Juvenil(la edición española) y por Estrella Polar (la versión catalana), está previsto el lanzamiento del número 5 para septiembre, la cual cosa indica que la serie se consolida y goza de una magnífica salud.
En el primer número de la serie, «Que venen els piranyes!«, conocimos las líneas principales de la historia así como a sus protagonistas. Nico, el narrador, está atravesando una situación difícil, pues tras la separación de sus padres ha tenido que marchar con su madre a vivir a otra ciudad.
El centro de su vida es el balón, y en su nuevo destino deberá comenzar de cero, dejando atrás a sus amigos y viéndose en la necesidad de encontrar un equipo para continuar practicando su gran pasión: el fútbol.
Nico no tardará en entrar a formar parte de uno de los equipos más fuertes de la liga, els Malèfics, cuyo capitán es Àlex el Llop. Pero la situación cambiará cuando se vea obligado a dejar ese grupo, decidiendo entonces pasar a jugar con … els Piranyes, colistas de la liga y equipo por el que nadie da un duro.
De jugar con los mejores Nico pasará a jugar con los peores. Una auténtica experiencia de aprendizaje en la que conocerá lo que significa el esfuerzo, la decepción, la euforia, la desesperación y otras muchas emociones y pruebas vitales que deberá superar.
En «Una remuntada bestial«, el número 2 de la serie, nos encontramos con un Nico totalmente integrado en su nuevo equipo, els Piranyes. En la sinopsis del libro leemos:
«El Nico i els Piranyes s’entrenen de valent. L’estiu ja ha acabat, comença una lliga nova i els Piranyes volen demostrar que ja no són els Sardines. Tot seria fantàstic si no fos perquè els Malèfics no paren de fer-los la guitza. I passarà el que sembla que és inevitable: l’enfrontament entre els Piranyes i els Malèfics serà dur, dins i fora del camp. Però les coses no s’acaben aquí: un cercatalents volta pel barri i l’ambient es revoluciona… Amb els Piranyes t’esperen moltes aventures i, sobretot, molt futbol!
Tal y como la sinopsis explica, los conflictos entre Piranyes y Malèfics seran continuos, y Nico, Lucas, Quique, Lin Tao, Ray, Ivo, Roque y Toni, los miembros del equipo, decidirán tomar cartas en el asunto. De momento, buscando un centro de operaciones en el que reunirse. Y, sobre todo, esforzándose al máximo a la hora de entrenar.
Faltava poc perquè comencés la lliga i ens entrenàvem amb la fúria dels braus. Intentàvem fer córrer la bola al màxim, i el Lucas s’hi esforçava de valent, perquè li agrada disparar a porteria més que cruspir-se una hamburguesa doble amb patates i gelat per postres.
En el libro encontramos los mismos ingredientes que el número 1. El grupo de Malèfics no para de intentar causar problemas a los Piranyes con su prepotencia y malas artes. Además, se trata de un equipo integrado por muy buenos jugadores, lo que complica y aumenta la rivalidad entre ambos equipos.
Y, por si fuera poco, deben enfrentarse en un partido de liga con el añadido de que un cazatalentos los parece estar observando.
En «Una remuntada bestial» encontramos, además de aventura y conflictos entre ambos equipos, mucho fútbol y ganas de esforzarse. Amistad, solidaridad, decepción o euforia son algunas de las situaciones que los protagonistas han de afrontar. Y, por supuesto, deberán hacerlo mientras trabajan y entrenan duro para hacer el mejor papel posible en la liga.
Estaria bé que dins del programa de preparació i entrenament dels joves esportistes hi hagués un apartat que fos «Lectures obligatòries». Si això existís, estic convençut que «7000 metres quadrats de gespa«, de Víctor Panicello i publicat per Estrella Polars’acabaria convertint en una de els obres de referència.
Es tracta d’una obra que podríem qualificar de juvenil (tot i que perfectament la poden llegir els adults. És més: jo recomano que ho facin) que és un autèntic compendi de tots els aspectes que tenen a veure amb el que significa l’esport d’elit, no tant per la preparació específica de l’esport en concret, sinó perquè fa una extensa repassada de tots els elements que envolten a la persona i que són tant o més importants que els aspectes tècnics.
Sinopsi
A la sinopsi del llibre llegim:
Competir, esforçar-se, entrenar-se, aquestes són algunes de les paraules que formen el vocabulari dels protagonistes d’aquesta novel·la, que viuen per al futbol i lluiten des de ben petits per aconseguir un somni: arribar a ser jugadors professionals. Per assolir aquest objectiu, hauran de passar moltes hores al camp i aprendre a moure’s en un món d’exigència i de pressió, de compaginar estudis i assumir valors, de representants i de somnis milionaris, de rivals agressius i de grans companys, de lesions i moments màgics… Un viatge que val la pena fer, encara que la majoria no arribi fins al final, perquè no hi ha res més poderós que la il·lusió.
El llibre està publicat per Estrella Polar, amb la col·laboració de les Fundacions de l’Espanyol i d’Estrella Damm. Per a la seva elaboració, el seu autor, Víctor Panicello, ha mantingut multitud de converses amb molts nens i joves del futbol base de l’Espanyol, el club a l’entorn del qual gira la història, per conèixer de primera mà quines són les seves inquietuds i il·lusions, les seves aspiracions i experiències, com viuen el trobar-se en el camí de poder accedir a un lloc tan limitat per a molts (només el 2% arriba a convertir-se en professional), i com és la seva vida, els seus sacrificis i esforços, etc.
La novel·la està construïda amb tot aquest material de vivències personals. El resultat, cal dir-ho, és impecable des de molts punts de vista, però especialment, en la meva opinió, des de dos.
D’una banda, en tant que es una obra de ficció destinada al públic juvenil magníficament construïda, que progressa mantenint en tot moment l’interès i barrejant les diferents trames que inclou.
I d’altra banda, perquè dins de la trama de la ficció es van intercalant de manera perfecta tots els assumptes dels quals en realitat es vol parlar. El llibre es converteix, així, en un autèntic recull de tot el que envolta a aquests joves esportistes, no deixant de banda cap de les qüestions que tenen a veure amb aquest món del futbol base en un club professional.
El narrador i principal protagonista és el Marc, un jugador del juvenil de l’Espanyol que es troba participant en el MIC, un dels torneigs internacionals de futbol base més importants del món. Durant els dies de torneig tindrà l’ocasió de viure diferents moments derivats de la competició, i també de reviure moltes altres vivències vinculades a la seva carrera com a futbolista des dels seus orígens.
De vegades em pregunto si la gent és conscient del que cal fer per arribar a ser futbolista professional i, especialment, de tot el que no es pot fer.
Els sacrificis, l’autoexigència, una il·lusió indestructible, les incerteses pel futur, les conseqüències de les lesions, les relacions familiars i amb la resta de companys, la soledat, la compaginació dels estudis, els representants, els pares-entrenadors, l’agressivitat en les graderies…
Al llarg de la novel·la veiem com es van tocant tot un seguit de temes que formen part del futbol base tot i que moltes persones ho desconeguin. Com diu el Marc, molts pensen que la vida d’aquests nois és fàcil quan, justament, és tot el contrari pels grans sacrificis personals que s’han de fer, el grau d’esforç que implica i les renúncies que s’han d’acceptar.
I tot, evidentment, amb el rerefons del desenvolupament del torneig, havent-hi espai al llarg de la novel·la per viure episodis purament futbolístics però narrats, sempre, en relació amb la vessant més formativa dels jugadors.
La pressió és un company molest però sempre present, en cada entrenament, en cada partit, en cada passada o acció que fas. Vaig començar a sentir-la quan vaig passar de l’infantil B a l’A… i des de llavors creix com si fos un d’aquells gossos que no paren de fer-se grans.
Una novel·la, en definitiva, més que recomanable tant pels joves esportistes com per als adults que no ho són. Als primers perquè els posa davant d’un mirall que descriu molt fidelment tot el que envolta aquest món, i se sentiran totalment identificats amb el que el llibre explica. I als altres perquè els ensenyarà com és aquesta realitat del futbol base que molt sovint desconeixen.
Lo que pasa es lo que dice Javi, que todo el mundo cree que sabe de fútbol y se piensan que esto es fácil.
Víctor Panicello va néixer a Barcelona l’any 1963. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a jurista en diferents àmbits públics i privats. En l’actualitat treballa en el camp universitari lligat a les noves tecnologies i la societat de la informació. Des de molt jove ha fet de l’escriptura una passió, destacant especialment en la narrativa juvenil. Ha publicat diverses novel·les, totes elles histories realistes, entre elles destaquen Tot despertant la lluna, Des de Saturn.com (Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2003) i La mort deixa cicatrius.
Si al fútbol se puede jugar leyendo, entonces habrá que aceptar que los libros pueden pasarse las palabras para construir jugadas literario-futbolísticas.
Un ejemplo es el que nos ofrecen los libros “7000 metres quadrats de gespa” y “Fuera de juego”, que dibujan la siguiente combinación literario-futbolística utilizando a Mozart como balón.
“En Carlos és un amant de la música de tota mena i sovint fa comparacions amb el futbol o amb l’esport en general. Un cop fins i tot ens va fer escoltar una mena de cançó de Mozart per mirar d’explicar-nos el que volia dir moure’s i actuar al camp amb harmonia”
Ahir es va celebrar a Zuric (Suïssa) la Gala en la qual s’atorgava la Pilota d’Or i els principals guardons de la FIFA. Poques sorpreses pel que feia als principals nominats, els habituals Cristiano Ronaldo i Messi, i potser una mica més en tant que era un porter, Neuer, el tercer en discòrdia.
La gala també servia per atorgar el premi Puskas 2014, que assenyala quin ha estat el millor gol de l’any, categoria en la que per primera vegada en la història competia un gol marcat per… una dona.
Es tracta de la irlandesa Stephanie Roche, jugadora del Peamount United, el gol de la qual ha competit amb el del colombià James Rodríguez (guanyador final) i de l’holandès Robie van Persie.
La candidatura del gol de Stephanie Roche ha estat un gran pas per continuar eliminant prejudicis sobre el sexe del futbol. Que majoritàriament continua sent masculí és una evidència. Però també ho és que, afortunadament, aquest esport és cada vegada menys un territori exclusivament d’homes.
No ho és pel que fa a l’afició (només cal mirar les graderies de qualsevol estadi per trobar moltes aficionades), ni tampoc ho és sobre la gespa (la qualitat del futbol femení està fora de qualsevol dubte). De fet, que el gol de Stephanie hagi arribat fins a l’episodi final de la gala és la millor demostració d’aquesta realitat.
Presència a les graderies, presència com a jugadores, i també, com no podia ser d’una altra manera, també trobem presència femenina en el món de la literatura futbolera. Per demostrar-ho, i en homenatge al futbol femení, una alineació d’autores que han escrit llibres amb el futbol com a temàtica principal.
Com sempre, no estan totes les que són, però sí són totes les que estan.
“Quan aquell matí de diumenge va sonar el despertador a casa de l’Arnau, no tenia ni idea de l’important que serien els propers dies. D’acord, marxava a unes colònies de futbol del Barça, i això l’omplia d’il·lusió, però de ben segur no podia imaginar-se que faria tan bons amics, que viuria tantes emocions, que coneixeria el Xavi Hernández, un dels seus ídols, i que tot plegat acabaria amb la millor notícia que li havien donat mai!”
Aquesta és la sinopsi de “El somni blaugrana”, el primer llibre de la sèrie Campions. Escrita per Pep Basora i publicada per Estrella Polar, editorial pertanyent al Grup 62. La primera edició és de maig de 2013, i a la web de l’editorial es presenta com “una nova col·lecció per als amants del futbol i l’esport; amb magnífiques il·lustracions a l’interior”.
A “El somni blaugrana” coneixem els protagonistes, un grup de nens i nenes que participen en un campus de futbol organitzat pel Xavi Hernández a Ribes de Fresser. Es tracta de l’Arnau, migcampista i procedent de Vallromanes; en Llagosta, de la Vall d’en Bas i davanter; en Bakary, un defensa del Camerun; Piera, una portera de Livorno (Itàlia) i l’Emili, també de Vallromanes i extrem esquerre.
Junts viuran l’experiència de l’aprenentatge del campus, així com l’emoció del torneig que s’hi celebrarà. Com a resultat final, tots cinc acabaran retrobant-se a la Masia, on començaran el primer curs, combinaran entrenament, lliga, estudis i, fins i tot, s’acabaran convertint en improvisats detectius.
Però això serà en el segon volum. Així que, de moment, quedem-nos amb “El somni blaugrana”, el primer d’aquesta interessant i recomanable sèrie.
Futbol Club de Lectura 
Debe estar conectado para enviar un comentario.