Seguramente, todos hemos comprado alguna vez un libro por su portada. Las cubiertas, a las que no siempre se otorga la importancia que merecen, son el primer contacto con el posible lector. Muchas veces la imagen que muestran guarda una relación directa con el contenido, y pretende ser un primer indicio de lo que encontraremos en las páginas del interior. En otros casos, aún no teniendo una gran relación con el objeto de la obra, ejercen una tremenda atracción sobre nosotros.
Es habitual que en las publicaciones de determinadas temáticas predomine un color. Por ejemplo, el negro es el más habitual en las obras de género criminal. Es difícil que en una novela de piratas no aparezca el azul del océano, o que en una historia ambientada en la nieve no se utilice el blanco. Si hay sangre, el rojo. Y si hay fútbol… ¿Está claro, verdad? El verde.
Esto, evidentemente, no siempre es así, y existen numerosas obras futboleras en las que la portada no siempre recurre a la utilización del color del césped. Sin embargo, existen muchas otras en las que sí es el protagonista del fondo de la portada. Y, como se suele decir, como muestra… unas cuantas. Aquí tenéis una recopilación de portadas en las que el color de fondo predominante es el verde.
Rafa Cabeleira: «Alienación indebida«.
Círculo de Tiza, 2018
Wilmar Cabrera: «Los fantasmas de Sarrià visten de chándal«.
Milenio, 2012
Luis Cantarero: «Diario de campo de un psicólogo en un club de fútbol«.
Ediciones Pregunta, 2017
Horacio Convertini: «El último milagro«.
Barrett, 2017
Simon Critchley: «En qué pensamos cuando pensamos en fútbol«.
Sexto Piso, 2018
Wenceslao Fernández Flórez: «De portería a portería«, 1957
Roberto Fontanarrosa: «Puro fútbol«.
Ediciones de la Flor, 2002
Manuel Mandianes: «El fútbol (no) es así«
Sotelo Blanco, 2015
Víctor Panicello: «7000 metres quadrats de gespa«.
Estrella Polar, 2015
Dante Panzieri: «Fútbol. Dinámica de lo impensado«
Capitán Swing, 2012
Galder Reguera y Carlos Marañón:
«Quedará la ilusión. Una correspondencia durante el Mundial de Rusia«
Libros del K.O., 2019
Galder Reguera: «La vida en fuera de juego«
Literatura SM, 2019
Manuel Rodríguez García: «De fútbol y de hombres«
Ushuaia, 2016
Antonio Skármeta: «El arquero de los Andes«
Editorial Sudamericana, 2013
Javier Tebas y Pedro Torrens: «El fútbol no es así«
Titano Ediciones, 2014
VV. AA: «El futbol és així«.
Edicions Xandri, 2018
Edgardo Marín: «Centenario historia total del fútbol chileno: 1895-1995»
Estaria bé que dins del programa de preparació i entrenament dels joves esportistes hi hagués un apartat que fos «Lectures obligatòries». Si això existís, estic convençut que «7000 metres quadrats de gespa«, de Víctor Panicello i publicat per Estrella Polars’acabaria convertint en una de els obres de referència.
Es tracta d’una obra que podríem qualificar de juvenil (tot i que perfectament la poden llegir els adults. És més: jo recomano que ho facin) que és un autèntic compendi de tots els aspectes que tenen a veure amb el que significa l’esport d’elit, no tant per la preparació específica de l’esport en concret, sinó perquè fa una extensa repassada de tots els elements que envolten a la persona i que són tant o més importants que els aspectes tècnics.
Sinopsi
A la sinopsi del llibre llegim:
Competir, esforçar-se, entrenar-se, aquestes són algunes de les paraules que formen el vocabulari dels protagonistes d’aquesta novel·la, que viuen per al futbol i lluiten des de ben petits per aconseguir un somni: arribar a ser jugadors professionals. Per assolir aquest objectiu, hauran de passar moltes hores al camp i aprendre a moure’s en un món d’exigència i de pressió, de compaginar estudis i assumir valors, de representants i de somnis milionaris, de rivals agressius i de grans companys, de lesions i moments màgics… Un viatge que val la pena fer, encara que la majoria no arribi fins al final, perquè no hi ha res més poderós que la il·lusió.
El llibre està publicat per Estrella Polar, amb la col·laboració de les Fundacions de l’Espanyol i d’Estrella Damm. Per a la seva elaboració, el seu autor, Víctor Panicello, ha mantingut multitud de converses amb molts nens i joves del futbol base de l’Espanyol, el club a l’entorn del qual gira la història, per conèixer de primera mà quines són les seves inquietuds i il·lusions, les seves aspiracions i experiències, com viuen el trobar-se en el camí de poder accedir a un lloc tan limitat per a molts (només el 2% arriba a convertir-se en professional), i com és la seva vida, els seus sacrificis i esforços, etc.
La novel·la està construïda amb tot aquest material de vivències personals. El resultat, cal dir-ho, és impecable des de molts punts de vista, però especialment, en la meva opinió, des de dos.
D’una banda, en tant que es una obra de ficció destinada al públic juvenil magníficament construïda, que progressa mantenint en tot moment l’interès i barrejant les diferents trames que inclou.
I d’altra banda, perquè dins de la trama de la ficció es van intercalant de manera perfecta tots els assumptes dels quals en realitat es vol parlar. El llibre es converteix, així, en un autèntic recull de tot el que envolta a aquests joves esportistes, no deixant de banda cap de les qüestions que tenen a veure amb aquest món del futbol base en un club professional.
El narrador i principal protagonista és el Marc, un jugador del juvenil de l’Espanyol que es troba participant en el MIC, un dels torneigs internacionals de futbol base més importants del món. Durant els dies de torneig tindrà l’ocasió de viure diferents moments derivats de la competició, i també de reviure moltes altres vivències vinculades a la seva carrera com a futbolista des dels seus orígens.
De vegades em pregunto si la gent és conscient del que cal fer per arribar a ser futbolista professional i, especialment, de tot el que no es pot fer.
Els sacrificis, l’autoexigència, una il·lusió indestructible, les incerteses pel futur, les conseqüències de les lesions, les relacions familiars i amb la resta de companys, la soledat, la compaginació dels estudis, els representants, els pares-entrenadors, l’agressivitat en les graderies…
Al llarg de la novel·la veiem com es van tocant tot un seguit de temes que formen part del futbol base tot i que moltes persones ho desconeguin. Com diu el Marc, molts pensen que la vida d’aquests nois és fàcil quan, justament, és tot el contrari pels grans sacrificis personals que s’han de fer, el grau d’esforç que implica i les renúncies que s’han d’acceptar.
I tot, evidentment, amb el rerefons del desenvolupament del torneig, havent-hi espai al llarg de la novel·la per viure episodis purament futbolístics però narrats, sempre, en relació amb la vessant més formativa dels jugadors.
La pressió és un company molest però sempre present, en cada entrenament, en cada partit, en cada passada o acció que fas. Vaig començar a sentir-la quan vaig passar de l’infantil B a l’A… i des de llavors creix com si fos un d’aquells gossos que no paren de fer-se grans.
Una novel·la, en definitiva, més que recomanable tant pels joves esportistes com per als adults que no ho són. Als primers perquè els posa davant d’un mirall que descriu molt fidelment tot el que envolta aquest món, i se sentiran totalment identificats amb el que el llibre explica. I als altres perquè els ensenyarà com és aquesta realitat del futbol base que molt sovint desconeixen.
Lo que pasa es lo que dice Javi, que todo el mundo cree que sabe de fútbol y se piensan que esto es fácil.
Víctor Panicello va néixer a Barcelona l’any 1963. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i ha treballat com a jurista en diferents àmbits públics i privats. En l’actualitat treballa en el camp universitari lligat a les noves tecnologies i la societat de la informació. Des de molt jove ha fet de l’escriptura una passió, destacant especialment en la narrativa juvenil. Ha publicat diverses novel·les, totes elles histories realistes, entre elles destaquen Tot despertant la lluna, Des de Saturn.com (Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2003) i La mort deixa cicatrius.
Si al fútbol se puede jugar leyendo, entonces habrá que aceptar que los libros pueden pasarse las palabras para construir jugadas literario-futbolísticas.
Un ejemplo es el que nos ofrecen los libros “7000 metres quadrats de gespa” y “Fuera de juego”, que dibujan la siguiente combinación literario-futbolística utilizando a Mozart como balón.
“En Carlos és un amant de la música de tota mena i sovint fa comparacions amb el futbol o amb l’esport en general. Un cop fins i tot ens va fer escoltar una mena de cançó de Mozart per mirar d’explicar-nos el que volia dir moure’s i actuar al camp amb harmonia”
Debe estar conectado para enviar un comentario.