«La pilota robada» número 1 de la sèrie «Els Tiki-Taka»

 

 

«Han arribat les vacances! En Xavi i l’Andrés volen passar l’estiu jugant a futbol al matí, a la tarda i a la nit, però no comencen gaire bé. Els del club del Casino els han pescat colant-se al seu camp i els han pres la pilota. Per recuperar-la, els repten a un partit. Així neix el Tiki-Taka, molt més que un equip de futbol: una manera d’entendre el joc, l’amistat i la vida.«

Aquesta és la descripció del primer número d’una nova sèrie, «Els Tiki-Taka«, sobre la qual vaig fer un primer esment en aquest article. Els autors són Joan Portell Rifà (Barcelona, 1965, pedagog, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil i autor de A mi no m’agraden els llibres) i Raimon Portell Rifà (Barcelona 1963, autor de diverses novel·les i llibres de viatges i guanyador, l’any 2005, del Premi Crítica Serra d’Or per Vull una corona!).

Els llibres de la sèrie estan il·lustrats amb dibuixos de Danide, i estan publicats a l’editorial Animallibres.

«Els Tiki-Taka» i «La pilota robada» van ser recentment presentats durant la celebració de la Setmana del Llibre en Català.

 

El número que estrena la sèrie porta per títol “La pilota robada”, i serveix per situar la història i els personatges. El narrador és en Xavi, un nen que viu en un poble anomenat Sant Romà, i que té com a gran passió el futbol. L’Andrés és el seu millor amic, i comparteix la mateixa afició per la pilota que en Xavi. De fet, l’inici de tot plegat és justament un episodi que viuen una tarda d’estiu mentre estaven jugant a futbol.

1

Del Xavi i les seves habilitats futbolístiques l’Andrés diu que “controla tot el camp com si tingués un periscopi, i sap que faràs abans que tu”. Per la seva banda, el Xavi opina que l’Andrés, “amb la pilota als peus, podria treballar al millor circ del món”.

Tal i com s’explica a la ressenya, tot comença quan una tarda d’estiu el Xavi i l’Andrés se’n van a jugar a futbol. Però ho faran al camp del Casino, una mena d’urbanització de gent adinerada de no gaire bona relació amb la gent del poble. El cas és que, mentre estan jugant, els nens del Casino li treuen la pilota al Xavi. Si la volen recuperar, hauran de guanyar-los en un partit de futbol 7 que s’haurà de celebrar en pocs dies.

4

A partir d’aquest moment el Xavi i l’Andrés es veuen obligats a formar un equip a corre-cuita, una situació que no sembla fàcil a priori. Però poc a poc s’aniran incorporant els jugadors necessaris, que inclouen dues noies (la Leo i la Busi) i un nen immigrant en Moha.

8

2

Poc a poc l’equip anirà prenent forma, fins arribar al moment de decidir quin serà el seu equipatge, el color de la samarreta i el seu nom. Les reminiscències al Futbol Club Barcelona seran contínues en aquest sentit. No només les trobem en els noms dels protagonistes, sinó en el color de la samarreta (blaugrana) i en el nom de l’equip, els Tiki Taka, en referència a l’estil de joc del Barça.

3

La història va evolucionant cap a la celebració del partit que els Tiki Taka hauran de guanyar si volen recuperar la pilota del Xavi. Evidentment, no desvetllaré aquí quin és el resultat del mateix. El que sí diré que en el llibre assistirem a la celebració de dos partits per part dels Tiki Taka, el segon dels qual amb un gir inesperat.

A “La pilota robada” trobem una història on un equip de futbol serveix per tractar aspectes com l’amistat, l’esforç i l’afany de superació hi són molt presents. Una sèrie que em recorda en part a l’equip de Les Cebetes de la sèrie “Gol”, de Luigi Garlando, sobretot pel clima i filosofia que es respira al llarg de les seves pàgines.

    5 6

Una lectura més que recomanable de la que ben aviat es publicarà el segon volum, del qual ja sabem quin és l’argument central (uns misteriosos robatoris de magdalenes) i el títol: “Les magdalenes també juguen”.

7

 

 

Ens ha deixat Ramiro Pinilla, però sempre ens quedarà «Aquella edad inolvidable»

 

 

Notícia dolenta la d’avui pel Futbol Club de Lectura, ja que ahir va morir, als 91 anys, Ramiro Pinilla, el patriarca dels escriptors bascos i de les lletres espanyoles, a més de Premi Nacional de Narrativa entre altres reconeixements.

Pinilla, a més, va contribuir a dignificar la relació entre futbol i literatura gràcies a la seva novel·la “Aquella edad inolvidable”. Escrita l’any 2012, el llibre va servir com a homenatge a la seva passió pel futbol i, en especial, per l’Athletic de Bilbao, explicant la història de Souto Menaya, el “Botas”, “un futbolista que ha tocat la glòria i ara coneix l’infern”.

Tras un gol histórico en la final de la Copa del Rey de 1943, su carrera se ha visto truncada por una lesión que le ha dejado cojo y medio inválido. Él, que ha pasado de albañil a jugador profesional, que saltó de los equipos locales al Athletic de Bilbao, el club de sus sueños, necesita un trabajo sentado y acaba aceptando el de ensobrador de cromos, aunque ello suponga, «como una mueca de negro humor añadida a su naufragio», toparse con su propia foto en las colecciones de fútbol.

Imatge de www.deia.com

Tal i com s’explica a la notícia publicada pel diari El País, “no era un hombre de lujos y lo más que se permitía era tomar una coca-cola y ver partidos de fútbol. Forofo del Athletic de Bilbao y apasionado del buen fútbol, disfrutaba con el juego de la selección o del Barça. De esa pasión surgió precisamente el libro titulado Aquella edad inolvidable.”

I també, a “Aquella edad inolvidable”, l’autor va una referència explícita a un dels episodis més importants de la història del futbol, com és el gol que Diego Armando Maradona  va marcar amb la mà en el Mundial de México de 1986.

Trobareu més informació sobre la novel·la en aquest article d’aquest Futbol Club de Lectura, i sobre la notícia de la mort de l’escriptor en aquest enllaç. També trobareu una interessant entrevista arran de la publicació de «Aquella edad inolvidable» en aquest enllaç, on deixa anar una de les frases que millor poden descriure l’afició pel futbol: «No es pot traicionar al nen que un dia vas ser».

Avui, al Futbol Club de Lectura, un minut de silenci.

Sèrie «Els Tiki Taka», de l’editorial Animallibres

 

 

Un nou equip s’acaba d’incorporar al Futbol Club de Lectura. Es tracta del “Tiki Taka”, de Joan Portell i Raimon Portell, amb dibuixos de Danide i publicat per l’editorial Animallibres.

La primera edició és de fa ben poc (març de 2014), i si no m’equivoco durant la celebració de l’última edició de la Setmana del Llibre en Català es va fer un acte de presentació de la sèrie.


tiki taka 2

El vídeo promocional que encapçala aquest article va acompanyat de la següent explicació sobre la sèrie:

“Els Tiki Taka” és més que un equip de futbol: és una manera d’entendre el joc, l’amistat i la vida. “Els Tiki Taka» és una col·lecció de llibres per a joves a partir d’11 anys on la literatura de qualitat i el futbol es barregen per a crear aventures ben divertides, protagonitzades per un grup d’amics, els jugadors del Tiki-Taka.

En el primer volum trobem un resum sobre els integrants de l’equip i se’ns situa en algunes de les aventures que trobarem.

La ressenya és la següent:

En Xavi, l’Andrés i els seus amics viuen a Sant Romà, un poble entre el mar i la muntanya. Han muntat un equip de futbol, els «Tiki Taka«. Volen jugar com el FC Barcelona. És el seu model, són els seus ídols. De moment, intenten progressar per les diverses lligues de futbol del país. Però també s’han d’enfrontar a altres reptes. A més d’intentar guanyar l’equip de futbol del Casino, els seus màxims rivals, miraran de resoldre uns misteriosos robatoris, descobriran un negoci tèrbol que s’ha instal·lat en una granja a tocar del poble, ajudaran una família que acaba d’arribar… Els Tiki-Taka són aventura, futbol, humor, i ganes de fer una mica millor un món que no és perfecte.

De moment s’ha publicat el primer volum, “La pilota robada”, estant en preparació el segon: “Les magdalenes també juguen”.

tiki taka 3

Ben aviat publicaré un article sobre “La pilota robada”, on s’explica la història del naixement d’aquest nou equip de futbol anomenat “Els Tiki Taka”.

tiki taka 1