Gols literaris núm. 2: Perú 3 – Escòcia 1, Mundial Argentina 1978

 

“Este país es incapaz de organizarse para nada útil”, pensó. Pero frente a un partido de fútbol, actúa con la disciplina de un ejército.”

 

La pena máxima“, de Santiago Roncagliolo, Editorial Alfaguara, 2014

Lima, 1978. Un hombre que porta una mochila sospechosa es perseguido por las calles de uno de los barrios más populares de la ciudad y asesinado a plena luz del día. Pero nadie ha visto nada. El asesino ha elegido el momento perfecto para cometer su crimen: la ciudad se halla en ese instante desierta y concentrada ante el televisor. La selección peruana se juega mucho en el Mundial de fútbol de Argentina. 

La acción transcurre en un momento crucial de la historia de Perú. Con la operación Cóndor como telón de fondo, el país se esfuerza por salir de la oscuridad de la dictadura militar con la celebración de las primeras elecciones democráticas en mucho tiempo.

 “La pena máxima” es un absorbente thriller en el que la política, el fútbol, la lucha por sobrevivir y la muerte se entrelazan con ritmo vibrante. La investigación llevará a Chacaltana a descubrir hasta dónde están dispuestas a llegar algunas personas para defender sus ideales y cómo, en realidad, en el juego de la vida lo peor no es sufrir una falta sino tener que ejecutarla.”

Vídeo – resumen con los goles y las mejores jugadas del partido

Perú 0 – Escocia 1

“Por las ventanas entreabiertas de las casas le llegaban imágenes del partido como chispazos en blanco y negro. Los escoceses llevaban casaquillas oscuras, y los peruanos, su eterna camiseta blanca con la franja roja en diagonal, como un latigazo en el pecho. Frente a ellos, en sus casas, los habitantes de Barrios Altos bebían cervezas y se mordían las uñas, todos oyendo al mismo narrador del partido:

—Otra vez, Escocia atacando por la izquierda, en la parte baja de sus pantallas. Ése era Johnston. Lanza el disparo Masson, el portero Quiroga lo ataja a medias, cuidado con Jordan que arremete por el centroooo… ¡Gol! ¡Goooooooooooooooool de Escocia! ¡Gol de Jordan, número 9, con ese olfato de victoria que le caracteriza!

Desde las casas se elevó un gruñido de decepción. Y luego, centenares de voces individuales insultaron al árbitro, al número 9 de Escocia, a su madre, al Perú. Una nube negra atravesó el ánimo de los Barrios Altos.”

Imagen de www.cityground.blogspot.com

JoeJordan

Imagen de www.perufootball4t.com

Perú 1 – Escocia 1

“Con disimulo, se acercó a una ventana abierta, donde una familia de tres niños estaba paralizada frente al televisor. Todos llevaban las casaquillas con la franja roja. Una de ellas ponía en letras negras a su espalda: CUBILLAS. Él se dejó mecer por la voz rítmica del narrador:

—Cubillas se la pasa a Velásquez. Marca férrea contra Velásquez, que cae al suelo. El árbitro no pita nada y Velásquez se levanta. Sigue Velásquez hacia delante. Se la devuelve a Cubillas ya en el límite del área. Peligro, que Cueto se cuela entre dos defensas, recibe la pelota, encara al portero, la cambia al palo izquierdo yyyyy… ¡Gol! ¡Goooooooooooooooooooooooool peruano! ¡Cueto, número 8, haciendo magia con la pierna izquierda y 1-1 en el marcador.

Las casas de Barrios Altos despertaron con un bramido ensordecedor. Se oyeron muebles golpeando contra el suelo, aplausos y, sobre todo, el grito de gol, una sola voz por todas partes, como si tronase en el cielo.”

cubillas

Imagen de www.perufootball4t.com

Perú 2 – Escocia 1

“A pesar de la euforia desatada, él estaba lo bastante alerta para escuchar los pasos que, esta vez sí, se acercaban por una de las callejuelas. Iba a darse la vuelta cuando las cosas se aceleraron.

—Muñante por la derecha, se la pasa al «Chiquillo» Duarte. Pide Cueto, el «Poeta de la Zurda», que se la deja a Cubillas. Cubillas dispara por sorpresa desde fuera del área… ¡Gol! ¡Goooooooooooooooooool peruano! ¡Cubillas, en un tiro imposible para el portero, manda la pelota al rincón donde hacen nidos las arañas y pone al Perú por delante en el marcador!

Esta vez, incluso el suelo tembló. Pero no sólo por el delirio colectivo del gol. También por el disparo de un arma, y por la bala que le cruzó al lado de la cara para alojarse en la pared, justo detrás del caño, atravesando la pintura y perforando el ladrillo.”

descarga

 Imagen de www.perufootball4t.com

Perú 3 – Escocia 1

—Por favor… —suplicó él, meciendo la mochila, susurrando alguna nana cuya letra no conocía.

Pero sólo le respondió el narrador del partido:

—Tiro libre en el límite del área. Sotil, Muñante y Cubillas merodean alrededor de la pelota. Comentan el tiro. No sabemos quién va a patear. Cinco hombres se acomodan en la barrera escocesa…

El niño lloraba cada vez más fuerte. Él iba a reemprender la huida, pero comprendió que era tarde. Atraído por los llantos, alguien se había deslizado hasta su murito. Lo primero que él vio fue la sombra de la pistola sobre la superficie de adobe descascarado. Quiso hablar. Pero al girar la cabeza, apenas pudo articular palabra.

Conocía a esa persona. Al menos, creía conocerla, hasta encontrarla ahí.

-Tú… Tú no…

– Quítate la mochila.

Alguien subió el volumen del televisor. El narrador decía:

—Muñante corre hacia la pelota y la deja pasar…

Él intentó dialogar. Quizá no todo estaba perdido, como en el partido, cuando Escocia iba ganando:

—Cálmate. Por favor. Esto tiene arreglo.

—Quítate la mochila, carajo.

Con las palmas abiertas, él pidió tranquilidad. Se dio cuenta de que estaba llorando porque las lágrimas rodaban por sus mejillas. Con lentitud, se quitó la mochila roja y la depositó en el suelo. El bebé, inexplicablemente, se había calmado. Como si esperase el resultado de la jugada.

—Por favor, no…

—Cállate, imbécil.

—Cubillas dispara al fin, hacia el lado izquierdo del portero, arriba y…

—No…

—¡Gol! ¡Goooooooooooooooooool peruano! ¡Qué golazo! ¡El «Nene» Cubillas se estrena en la Copa del Mundo haciendo historia! ¡Perú 3-Escocia 1

En ese momento, el fragor de la victoria eclipsó todos los sonidos de Barrios Altos. Durante el grito triunfal que siguió, durante los abrazos y los besos y las carcajadas, nadie escuchó los llantos, amargos y desesperados, de un bebé en una mochila roja, y mucho menos el disparo final de un arma de fuego.

Imagen del blog Eibar-Sestao X

“El Barça segrestat”, de Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque

 

 

Un dels gèneres més interessants a l’hora de vincular futbol i literatura és l’històric. Les publicacions centrades en donar a conèixer qüestions relacionades amb la història de jugadors, d’episodis, d’esdeveniments futbolístics o qualsevol altre aspecte susceptible de ser recordat són abundants. Especialment interessants són les dedicades a la història d’un club en concret, i més encara quan serveixen per donar a conèixer episodis específics del seu devenir històric.

Aquest és el cas del llibre “El Barça segrestat”, recentment publicat i que aquesta tarda, a les 19 hores, es presentarà a l’Espai 300 d’El Born Centre Cultural. A més dels seus autors, els periodistes Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque, també hi seran presents el periodista Jordi Basté i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté.

Es tracta d’un llibre que s’afegeix a l’amplíssima bibliografia de tipus històric relacionada amb el club blaugrana, i que periòdicament va aportant nous materials, sent alguns exemples de llibres publicats en diferents èpoques “El Barça en guerra: 1936-1939”, de Josep M. Solé i Sabaté (Angle, 2006), “El Barça i el franquisme: crònica d’uns anys decisius per a Catalunya: 1968-1978”, de Carles Santacana i Torres (Mina, 2005), “Història del F.C. Barcelona: el Barça: un club, una ciutat, un país”, de Jaume Sobrequés i Callicó (Labor, 1993) o la “Història del Barça: una trajectòria triomfant: 1899-1986”, de Jaume Ramon i Però (Mundilibros, 1985), entre molts altres.

El Barça segrestat” és una crònica dels primers anys del franquisme, una investigació dels set anys més tenebrosos de la història del Futbol Club Barcelona (els que van del 1939 al 1946) on s’explica com el club blaugrana va ser intervingut i va estar sotmès a una dura repressió per part del franquisme, que mirava d’espanyolitzar-lo i desvirtuar els seus valors”.

A l’article publicat en l’edició d’avui de L’Esportiu sobre la publicació del llibre signat per Albert Fibla llegim el següent:

Editat per Ara Llibres, des del 24 de novembre passat es pot llegir El Barça segrestat, un relat rigorós i exhaustiu dels set anys més tenebrosos de la història del FC Barcelona, els que van del 1939 al 1946, la primera etapa del franquisme. El llibre és el resultat d’un treball dels periodistes Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque, que posa llum a informacions inèdites i imatges sorprenents d’aquella època. Una impecable recerca periodística que explica com el Barça va ser intervingut per les autoritats franquistes i sotmès a una ferotge repressió pels valors que havia defensat des de la seva fundació: els seus principis democràtics, la transversalitat social i un indissimulat tarannà catalanista. El Barça segrestat narra el que va succeir durant aquells set anys, parla dels responsables de tot plegat i explica com va resistir el club aquella tenebrosa etapa.

Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque ja havien treballat plegats, l’any 2006, a El cas Di Stéfano. Des d’aleshores els voltava pel cap la idea d’investigar quin era l’origen d’aquell Barça de postguerra on s’havien desenvolupat els fets que van impedir que el genial futbolista argentí jugués de blaugrana. S’hi van posar fa dos anys i el resultat és El Barça segrestat. “Creiem que no s’havia explicat gaire bé aquesta etapa, es recorria a tòpics. El llibre en desmunta uns quants”, assegura Jordi Finestres abans de posar un exemple: “Molts dels llibres d’història del Barça citen el marquès de la Mesa de Asta, el primer president del club durant el franquisme, designat pel règim, com una persona que cau del cel, sense saber res de futbol ni del Barça. Nosaltres documentem que no és així, que estava instal·lat a Barcelona des dels anys vint i que, fins i tot, estava compromès amb el club. De fet, després de la seva dimissió, per culpa de l’11-1 contra el Real Madrid, va continuar vinculat al Barça.”

La feina de Finestres i Garcia Luque reivindica el paper de les figures que, com el marquès de la Mesa de Asta, van sostenir el FC Barcelona en una etapa en què la seva supervivència no era gens fàcil. “Les generacions actuals han d’agrair a aquests personatges que, tot i moure’s en l’àmbit del bàndol guanyador de la Guerra Civil, van veure que la intromissió de les autoritats franquistes era tan ferotge que van fer de contrapès. El seu grau de compromís amb el club va ser tan gran que van lluitar contra els seus en uns anys molt difícils, la qual cosa té molt de mèrit”, comenta Jordi Finestres.

Inèdits

Entre les troballes més destacades en la investigació per a aquest llibre destaca, per exemple, l’aparició d’uns estatuts inèdits, de l’any 1940, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Un document que desvirtuava completament els principis del barcelonisme, del qual el club no tenia constància i que aviat serà al museu. Jordi Finestres explica també que existeix una fitxa policial d’aquells anys dedicada al FC Barcelona, “com si es tractés d’un individu desafecte al règim, rojo y separatista.” El periodista i historiador agraeix, d’altra banda, la col·laboració de Manel Tomàs, responsable del centre de documentació del Barça, imprescindible perquè El Barça segrestat sigui una realitat.

barçasegrestat

Imatge del twitter de Jordi Finestres (@jordifinestres)

També es pot llegir una interessant ressenya sobre la publicació en aquest enllaç.

Així que si ja ho sabeu: si us agrada el futbol i us agrada la història marcareu un gran gol amb aquesta lectura. Però si a més sou del Barça, aleshores el gol serà per l’escaire.

Una més que interessant lectura per demanar als Reis.

Gol literari núm. 1: en Nico, dels Piranyes, marca un golàs contra els Lleons

IMG_20141210_120211 - copia

 

Segon partit de lliga. Els Piranyes juguen a camp dels Lleons. El partit està molt disputat. L’afició local anima amb molta energia als seus. Però aleshores…

El Lucas, al més pur estil del capità generós, em va cedir una bola en diagonal que venia des de darrere, i amb allò va despistar la defensa i em va deixar sol. La bola arribava amb molta força, i jo em vaig limitar a desviar la trajectòria. Vaig rematar amb l’interior del peu, i la pilota, obedient, es va dirigir cap al porter, li va passar entre les cames i… goooool! Golàs, golàs, golàs! Dos a zero!”

DSC_0023~2 - copia

DSC_0022~2 - copia

Trobaràs aquest i altres gols a “Una remuntada bestial“, número 2 de la sèrie “Els piranyes del futbol“, d’Adela Pérez Lladó i publicat per l’editorial Estrella Polar del Grup 62.

 

 

I aquí tens també el booktràiler de la sèrie.

 

Futbol i cinema: “El camino de San Diego”, de Carlos Sorín

 

 

Al Futbol Club de Lectura ens hem proposat dedicar els divendres a les pel·lícules on el futbol sigui la temàtica principal. Per això, cada setmana intentarem fer créixer aquesta afició convidant-vos a vestir-vos amb la samarreta del vostre equip favorit, preparar una bona dosis de crispetes i disposar-vos a continuar gaudint del futbol des d’un punt de vista cinematogràfic.

La primera de les propostes que us vam fer va ser “Evasión o victoria“, tot un clàssic. La recomanació d’avui és “El camino de San Diego”, una pel·lícula argentina de l’any 2006 dirigida per Carlos Sorín, que va aconseguir el Gran Premi del Jurat en el Festival de Sant Sebastià aquell any.

L’argument de la pel·lícula, segons trobem a la pàgina de Filmaffinity és el següent:

Tati, un jove de la província de Misiones, és un fan absolut de Maradona, com la majoria dels argentins. Tot i haver perdut la seva feina i de trobar-se en una situació econòmica dramàtica, Tati no perd mai el seu esperit alegre. Un dia, la televisió informa de l’ingrés de Maradona en la Clínia Suizo-Argentina de Buenos Aires com a conseqüència d’un problema cardíac, i Tati decidirà viatjar fins a la capital per entregar-li personalment una talla esculpida en fusta. Així travessarà la muntanya carregat amb l’escultura embolicada en paper de diari i amb una bossa amb altres talles que espera vendre. Al llarg de la ruta coneix a Warguinho, iniciant així un viatge ple de sorpreses i trobades.

La pàgina web de la película és molt completa, amb informació sobre el director, els actors, la sinopsis i altres qüestions interessants. El tràiler de la pel·lícula és el següent:

Es podria dir que “El camino de San Diego” és una road movie plena de moments molt sensibles i de gran emotivitat. Protagonitzada per Tati, un personatge entranyable, al llarg de tot el seu viatge coneixem a un noi d’una senzillesa absoluta, però d’una fe i una fortalesa d’ànim indestructible. Un munt de personatges curiosos però plens de bones intencions són el complement de totes les etapes que el protagonista travessa fins arribar a la gran ciutat.

Imatge de www.imaginacionatrapada.com.ar

Es tracta d’un film molt recomanable que no només us farà passar una magnífica estona amb una història de gran humanitat. Al mateix temps, es tracta d’un exemple perfecte per demostrar com es pot fer una pel·lícula on el futbol té una presència constant i fer-ho sense necessitat de mostrar cap gol, cap estadi, ni cap imatge d’un partit.

Un gran treball que serveix per demostrar com d’important és el futbol en la vida d’algunes persones.

Sèrie “Bojos pel futbol”, de l’editorial Baula

 


llops

 

Bojos pel futbol” és una sèrie publicada per l’editorial Baula. La seva autora és Frauke Nahrgang, i estan il·lustrats per Betina Gotzen-Beek. Enquadernats en cartoné, amb un format de 155 x 220 mm, els volums fins ara publicats tenen un número de pàgines que varia entre les 136 i les 152.

A la pàgina web de l’editorial Baula trobem la següent explicació en relació amb la sèrie, que està destinada als nens a partir de 10 anys:

“Els protagonistes d’aquesta col·lecció són una colla d’amics que fan un equip, Els Llops, amb el qual jugaran campionats de futbol 7 i de futbol sala, tant en competició interescolar com en competició regional. Saben que, per damunt de tot, és un joc d’equip i que, encara que la rivalitat amb altres equips sovint és forta, el fair play no es pot perdre mai. Entenent l’esport com a camp metafòric de la vida personal, aquesta col·lecció serveix per parlar tant de les dificultats com del millor que hi ha en les relacions humanes.”

També, a les pàgines interiors dels llibres, trobem la següent descripció:

“Els companys de la nova escola d’en Frank juguen en dos equips: els Llops o els Tigres. I són camarades o rivals, segons si els partits que disputen són de Copa, de Lliga o elTorneig Escolar. Però, sobretot, són amics, i s’enfronten junts als reptes que els planteja la seva situació familiar i personal.

Una sèrie que destaca el millor que té el futbol: la solidaritat, l’ajuda mútua i la no discriminació ni de sexes ni d’ètnies entre els esportistes”.

SERIE BOJOS PEL FUTBOL

La col·lecció, en la seva edició en llengua castellana, està editada per Edelvives, i val a dir que mentre a la pàgina web de la versió catalana editada per Baula només consten 6 volums, a la versió castellana, editada per Edelvives, en consten 8.

Els vuit volums publicats tenen com a particularitat el fet que la portada de cadascun d’ells és una samarreta d’un equip diferent amb el dorsal indicant el número de volum.

 

IMG_20141204_0002

bojos futbol

 

Una magnífica sèrie en la que com deia al començament es dóna el màxim protagonisme a l’amistat, el joc net o la solidaritat, entre molts altres valors.