Com que diu la previsió meteorològica que aquest cap de setmana farà molt de fred, és un bon moment per quedar-se a casa mirant una pel·lícula, llegint un llibre o… fent totes  dues coses. Això és el que es pot fer amb “El sueño de Iván” una pel·lícula de l’any 2011 basada en la novel·la del mateix títol, dirigida i escrita per Roberto Santiago, l’autor de la sèrie de llibres “Els futbolíssims”, i també director de la pel·lícula «El penalti más largo del mundo«.

Roberto Santiago. Imagen de www.centraldecine.com

“El sueño de Iván” ens explica la història d’un nen d’11 anys que és escollit per formar part d’una Selecció Mundial d’Infants. Després d’un terrible terratrèmol a un país de l’Àfrica, Fifa, Unicef i altres institucions decideixen organitzar un partit de futbol benèfic en el qual s’enfrontaran un equip de nens i un equip integrat pels millors jugadors del món. Com es diu en algun moment de la pel·lícula, és un partit de “Galàctics contra nens”.

 “- Hoy todos tenéis dos familias: la que está ahí fuera y la que habéis formado entre vosotros durante estos días. Los de ahí fuera han hecho viajes larguísimos para veros. Porque os quieren y porque creen en vosotros. Han sido los únicos que siempre han tenido fe. Nadie espera que ganéis este partido. Pero ellos sí. Salid y ganad por ellos, pero también por vuestra segunda familia: el equipo”.

El partit es disputarà en el mític Estadi Azteca de Mèxic, però per arribar-hi caldrà superar el procés de selecció dels jugadors, la preparació pel partit i algun que altre obstacle. El protagonista, l’Iván, haurà de conquistar també el cor de la seva millor amiga, Paula, i competir amb Morenilla, un altre dels jugadors, per guanyar-se-la.

“El sueño de Iván” es una bona proposta de pel·lícula familiar. Tot i que el rerefons és la disputa d’un partit que serà tot un esdeveniment mundial, les imatges sobre futbol no són les més abundants.

De fet, la trama avança mostrant les històries d’Iván, de l’evolució de l’equip, i també dels conflictes entre els entrenadors dels dos equips: Torres, per part dels nens, i Cassari, el de les estrelles, ja que la dona del primer el va deixar per anar a viure amb el segon.

“Estaba en un hotel, en México D.F. Iba a jugar un partido de fútbol contra los mejores del mundo, a miles de kilómetros de mi casa, y todo era muy emocionante. Pero yo solo podía pensar en una cosa.

– ¿Puedo besarte otra vez? – preguntó Paula.

– Si te apetece mucho – respondí yo.

Paula se acercó para besarme. Y yo también me acerqué. Y justo en ese instante…

 

Descoberta de l’amor, la il·lusió de jugar un partit de futbol com un autèntic professional, en un estadi amb més de cent mil espectadors i amb tot el món pendent de la televisió, l’amistat i els valors de sentir-se part d’un equip… són alguns dels temes que formen part de la pel·lícula i de la novel·la.

 

Una bona proposta familiar que us farà passar una estona molt agradable, plena d’humor i amb la participació de personatges molt coneguts, com els actors Fernando Tejero i Ernesto Alterio en el paper de comentaristes, o Antonio Resines, com a ex-jugador de la selecció espanyola en el Mundial de 1986 en el mateix estadi on se celebrarà el partit. També hi ha una referència a la selecció del Brasil de 1970:

“Pelé, Rivelino, Jairzinho, Tostäo, Carlos Alberto… la selecció de Brasil de 1970. Probablement el millor equip de futbol de tota la història. I van guanyar el mundial aquí, en aquest estadi, en el mateix lloc on esteu jugant”. 

I, com no, el clímax de la pel·lícula amb la celebració del partit i algunes sorpreses, especialment pel que fa a un inesperat cop d’efecte que no puc explicar, evidentment.

Si voleu conèixer el resultat final del partit… haureu de veure la pel·lícula, llegir la novel·la, o, millor encara, fer totes dues coses.

Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula.