Fallando penaltis

 

Imagen de www.mundodeportivo.com

 

El Barça ganó ayer por 1 a 2 en el campo del Manchester City el partido de ida de los octavos de final de la Champions League. Fue un gran encuentro, quizá de los mejores en lo que llevamos de año, con un más que destacable primer tiempo por parte de los azulgranas. El equipo desarrolló un gran juego, Luis Suárez marcó los dos goles, y Messi dio un auténtico recital de fútbol.

Sin embargo, tanto la gran imagen ofrecida como el gran resultado conseguido se han visto en parte eclipsados por el penalti fallado por el argentino en el tiempo de descuento. Un penalti que de haber sido transformado habría finiquitado prácticamente la eliminatoria.

Por lo que parece, las cosas no le están saliendo demasiado bien a Messi desde los 11 metros, una distancia que parece se le ha atragantado y que le ha llevado a fallar 5 de los 10 últimos lanzamientos realizados, si contamos también los chutados con la selección Argentina.

Ante esta situación, la pregunta es: ¿es eso preocupante? Si leyerais más y miraseis menos la tele, o como mínimo, si leyerais más aunque mirarais la tele sabríais que las cifras de Messi no son, en absoluto, para preocuparse. Total, de los últimos penaltis lanzados solo ha fallado el 50%.

 DSC_0732

¿Es eso mucho? No. Mucho es lo de Francesc Parxet i Cases, delantero del Pla de Dalt y miembro destacado de “Els Futbolíssims”, que ha fallado los últimos 5 penaltis chutados tal y como explica en “El misteri dels árbitres adormits” de Roberto Santiago.

Es decir: que el chaval no ha fallado uno ni dos ni tres. Ha fallado cinco. Five points. Cinco chutados, cinco fallados.

A mi em va posar Paket perquè fa uns quans partits que no marco.

Bé, per això i per una altra cosa que ja he explicat.

He fallat cinc penals seguits en cinc partits.

Ja sé que és increïble, i que no deu haver passat mai res de semblant en cap equip del món.

Per això em va posar el nom de Paket.

Y eso que hasta su madre, gran futbolera, le ha explicado cuál es el secreto de los penaltis. Y que incluso le ha dicho que quien en realidad debe tener miedo es el portero, como dijo un escritor que se llamaba Peter Handke en un libro titulado, precisamente, “El miedo del portero ante el penalti”.

(Bueno, en realidad, esto último me lo acabo de inventar yo. Pero lo he colado aquí porque me parecía que hablando de penaltis por algún lado tenía que aparecer el libro, ¿no?)

El secret per xutar bé els penals me’l va explicar la mare:

– Tu, quan vagis a xutar, mira cap al costat on penses tirar la pilota, perquè també ho vegi el porter… i després xutes cap al mateix lloc.

– Però si el porter ja sap cap a on xutaré, per què haig de llançar la pilota en la mateixa direcció? –vaig preguntar.

– Per això, precisament, perquè el porter es pensa que com que ell ja sap la direcció en què llançaràs la pilota, canviaràs d’opinió i xutaràs cap a l’altre costat- va explicar-me ella-. I per això el porter es tirarà cap a l’altra banda i tu marcaràs.

Em vaig quedar rumiant una estona. Potser tenia raó, i a més la mare en sap molt, de futbol.

Así que, visto lo visto… ¿aún os sigue preocupando lo de Messi? Yo empezaré a hacerlo cuando sus cifras igualen las de Paket.

“El misteri dels àrbitres adormits”, núm. 1 de la sèrie “Els futbolíssims”, de Roberto Santiago. Cruïlla

 

Imatge de www.llegircruilla.cat

“Em dic Francesc Parxet Cases, acabo de fer onze anys i em disposo a xutar el penal més important de la història del Pla de Dalt”.

Així comença “El misteri dels àrbitres adormits”, el primer número de la sèrie “Els futbolíssims”, publicada per l’editorial Cruïlla. El seu autor és Roberto Santiago, de qui ja hem parlat alguna vegada en aquest bloc, en tant que és l’autor, entre altres, de la novel·la i la pel·lícula “El sueño de Iván”, per exemple.

També és l’autor d’altres obres relacionades amb el futbol, com la pel·lícula “El penalti más largo del mundo”, i amb aquesta nova sèrie ha volgut continuar treballant amb aquesta temàtica, en tant que, tal com ell mateix diu, “crec que el futbol reuneix tots els ingredients narratius per explicar una bona història, ja sigui en novel·la, cinema, teatre…”.

Roberto Santiago

El mateix autor explica que el misteri i l’intriga són fonamentals en “Els futbolíssims”, fins i tot tant o més que el futbol. De moment s’acaba de publicar el cinquè volum de la sèrie, “El misteri del robatori impossible”. Una sèrie adreçada als infants a partir de 10 anys que, pel que sembla, està funcionant força bé.

Centrant-nos en el número que ens ocupa, el primer, es tracta d’una història que ja ens situa des del títol en les línies bàsiques de la sèrie. Un grup de nens i nenes que s’anomenen “Els futbolíssims” es veu involucrat en un misteri amb àrbitres adormits. El nom dels “futbolíssims” se’l posen després de conjurar-se un dia i fer un pacte per continuar jugant sempre junts a futbol, passi el que passi.

En aquesta història coneixem als personatges, els integrants de l’equip de futbol 7 de l’escola Pla de Dalt: el Camunyes, el Pessi, la Marilyn, el Tomeu, el Toni, la Xantal, el Paket (Francesc Parxet Cases, en realitat, i narrador de la història), el Vuit i l’Aina, així com els seus entrenador, l’Alícia i l’Arnau.

DSC_0693

Ens trobem a tres jornades pel final de lliga, i l’equip va tercer per la cua. Però no només s’està jugant baixar de categoria, sinó la pròpia existència de l’equip, ja que des de l’AMPA han amenaçat que si es confirma el descens faran desaparèixer l’equip per muntar una altra activitat extraescolar.

A tot això, justament quan estan jugant els partits decisius es produeixen uns fenòmens quasi paranormals: els àrbitres, de sobte, es queden adormits al mig del camp. I això passarà una, dues i tres vegades! L’equip prendrà aleshores la iniciativa i es posaran a investigar per conèixer què està passant.

DSC_0696

– Hem de prometre tots que, passi el que passi, continuarem junts i jugant a futbol -va dir la Xantal-. Hem de prometre que no ens separarem mai. Guanyem o perdem, continuarem jugant plegats. En aquest Lliga. O en una altra. En un camp. O al carrer. A on sigui. Però plegats.

DSC_0695

Un sorprenent misteri que hauran de resoldre per sí mateixos. Això, sense oblidar la preocupació pel futur de l’equip, i que han de guanyar algun dels partits que queden de campionat. I tot adobat amb les tensions que es viuen dins de l’equip ja sigui per qüestions esportives o per motius sentimentals.

El misteri dels àrbitres adormits” és una magnífica lectura en la que trobem tocs d’humor, amistat, il·lusió, companyerisme, intriga, aventura, suspens i, per suposat, l’emoció del futbol. I tot amb nombrosos cops d’efecte que obliguen a continuar llegint fins arribar al desenllaç.

DSC_0694

Tot acompanyat d’unes magnífiques i molt atractives il·lustracions a tot color a càrrec d’Enrique Lorenzo, que es combinen a la perfecció amb el text, estructurat en capítols curts que fan que la lectura sigui molt àgil.

DSC_0698

Un primer llibre que deixa un gran regust i que convida ràpidament a anar a buscar la resta de números de la sèrie, començant pel número 2: “El misteri dels set gols en pròpia porta”.

DSC_0697

– Està greu? – va preguntar el pare.

El metge va negar amb el cap. Semblava desconcertat.

– Però què té? – va insistir el pare.

– Dorm – va dir.

– Què?

– L’àrbitre s’ha adormit -va repetir el metge.

Si voleu conèixer com és possible que un àrbitre s’adormi mentre està dirigint un partit ja sabeu: us toca llegir “El misteri dels àrbitres adormits“. En cas contrari, potser us hauran de mostrar una targeta vermella.

DSC_0699