“Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport”, de Jordi Osúa. Editorial Base

 

 

Vázquez Montalbán, un escriptor polifacètic, va posar el seu enginy literari al servei d’una de les seves passions: el Barça. Va gaudir, i patir, veient jugar el seu equip, però, a més, va reflexionar a bastament sobre el significat extraesportiu del seu club ja que el futbol no és tan sols una activitat física, sinó també el reflex de les vicissituds d’una societat, en aquest cas, la catalana.

(Vázquez Montalbán, un escritor polifacético, puso su ingenio literario al servicio de una de sus pasiones: el Barça. Disfrutó, y sufrió, viendo jugar a su equipo, pero, además, reflexionó ampliamente sobre el significado extradeportivo de su club ya que el fútbol no es tan solo una actividad física, sino también el reflejo de las vicisitudes de una sociedad, en este caso, la catalana).

 

 

Hace poco más de un mes tuve el gran honor de participar en la edición de este año del festival Les Corts Escenari Literari, dedicada a la relación entre fútbol y literatura. Mi aportación consistió en ofrecer un panorama de títulos y tipologías de las obras que se pueden encontrar sobre esa materia, así como comentar de qué manera ha ido evolucionando y se ha ido consolidando la presencia de lo futbolístico en el ámbito de lo literario.

En mi caso personal, tuve la oportunidad de dibujar un resumido itinerario acerca del modo en que se fue gestando esa afición por relacionar ambas pasiones, siendo Manuel Vázquez Montalbán una de las figuras clave en ese proceso. La lectura de sus artículos sobre fútbol y el Barça, así como la novela “El delantero centro fue asesinado al atardecer” fueron dos hitos que me llevaron a descubrir que fútbol y literatura pueden ir de la mano.

Vázquez Montalbán falleció inesperadamente en el 2003. Eso significa que nos hemos perdido un tesoro incalculable en relación con todo lo que habría escrito, entre otros temas, sobre la era Messi. Por suerte, fue un prolífico autor que además de novelas y ensayos no paró de escribir todo tipo de artículos a lo largo de su vida sobre campos tan diversos como política, gastronomía, literatura e incluso música. En cuanto al deporte, firmó más de 700 escritos, correspondiendo una gran parte de ellos a uno de sus temas principales: su afición por el Barça, a la que dedicó más de 400 textos sobre temas diversos.

 

Imagen de www.lesportiudecatalunya.cat

 

Dentro de esta abundante producción quizá no se haya dado la relevancia que merecía al apartado de análisis futbolístico y, especialmente, al relacionado con el club blaugrana. Afortunadamente, la publicación por parte de la Editorial Base de “Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport”, a partir de la extraordinaria recopilación y estructuración que realiza Jordi Osúa viene a poner remedio a ese vacío.

Dice el periodista Ramon Besa en la presentación del libro que es necesario “Leer a Manolo” en tanto que se trata de una referencia para quien quiera entender las particularidades del universo blaugrana. Hacerlo, de ahora en adelante, será mucho más fácil gracias a la magnífica herramienta que esta obra nos proporciona. Se trata de un material que pasa a convertirse en imprescindible y destacado tanto en el conjunto del corpus de bibliografía blaugrana como en lo que aporta en relación con la obra de Vázquez Montalbán y su papel de referente del articulismo periodístico de temática deportiva.

 

SINOPSIS

El prestigiós escriptor Manuel Vázquez Montalbán va compaginar l’afició culer amb la reflexió crítica sobre el futbol en general i sobre el Barça en particular. A través de les seves publicacions va donar a conèixer el Club i el seu significat extraesportiu per tot el món. La present obra és una recopilació dels principals textos montalbanians dedicats al FC Barcelona. Permeten bastir una crònica sentimental del barcelonisme, entre la memòria i el desig, i comprendre les claus del seu valor cultural i identitari. Un fet singular en la història de l’esport reflectit en la cèlebre expressió «exèrcit simbòlic desarmat de la catalanitat».

L’edició a anat a càrrec de Jordi Osúa, doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i especialista en el pensament esportiu de Manuel Vázquez Montalbán. Ha escrit a bastament sobre el tema i ha estat mereixedor del Premi d’Assaig Serra i Moret. Col·labora com a articulista en diversos mitjans.

 

El libro sirve para hacer justicia a la aportación futbolística escrita de Vázquez Montalbán, poniéndola en valor y destacándola, una faceta que como el propio autor indica no había sido lo suficientemente valorada. El trabajo de Jordi Osúa de recuperación y clasificación de esa ingente producción es magnífico y de gran valor, pues filtra y selecciona los verdaderamente relevantes de entre los más que 400 que escribió. El autor, en este sentido, ha publicado más de un estudio sobre la obra de Montalbán y su pensamiento deportivo, en los que es un auténtico especialista.

Así, en el libro encontramos todos los publicados en lengua catalana y, en lengua castellana, “los más relevantes, los más complicados de encontrar y como mínimo uno de cada uno de los medios en los que trabajó”. Un labor minuciosa, puesto que los textos que se recogen fueron previamente publicados en veinticuatro revistas, diarios o libros.

 

“A través de la seva ingent producció literària ens ha deixat un pensament esportiu que, lluny de considerar aquesta activitat com un simple entreteniment, l’entén com una manifestació de la cultura popular digna de ser analitzada”.

(“A través de su ingente producción literaria nos ha dejado un pensamiento deportivo que, lejos de considerar esta actividad como un simple entretenimiento, lo entiende como una manifestación de la cultura popular digna de ser analitzada”.)

 

La estructura sigue un orden cronológico, agrupándose los textos recuperados en tres grandes períodos:

– “El Barça reivindicatiu” (1969-1978): desde la publicación en 1969 del artículo “Barça, Barça, Barça”, en la revista Triunfo, texto que todavía sigue siendo citado, hasta la convocatoria de las primeras elecciones en el club en época democrática.

– “El Barça triomfant” (1979-1994): una etapa que se cierra con el fin del Dream Team.

– “El Barça globalitzat” (1995-2003): desde la destitución de Johan Cruyff como entrenador hasta la prematura muerte de Vázquez Montalbán.

Además, cada uno de estos bloques se acompaña de una introducción que explica los más relevantes y articula el discurso de Montalbán en torno de cuatro grandes ámbitos temáticos:

– El significado político y social del club

– El antagonismo entre el Barça y el Real Madrid

– Las elecciones y la gestión del club

– Las cuestiones propiamente deportivas (jugadores, entrenadores y títulos)

Y, como herramienta de consulta para acceder directamente a los artículos en función del tema que traten encontramos al final del libro un útil índice temático que sigue la siguiente clasificación:

I. Més que un club

II. Barça i Reial Madrid

III. Gestió del club

IV. Eleccions

V. Jugadors

VI. Entrenadors

VII. Finals europees

VIII. Mitjans de comunicación

IX. Altres rivalitats esportives

X. Entrevistes

 

 

Imagen de www.fcbarcelona.es

Jordi Osúa no se limita a hacer una recopilación de textos, sino que los contextualiza y los agrupa de forma que la dimensión del Vázquez Montalbán articulista sea comprendida. Además, el capítulo inicial del libro (“Introducción. El Barça de Vázquez Montalbán”) es un magnífico recorrido por la biografía y la figura del escritor atendiendo a aquellos aspectos que fueron significativos en la formación de su afición por el Barça y, muy especialmente, por la evolución de su concepción del elemento simbólico del club. Os recomiendo, en este sentido, el también magnífico artículo que en relación con esta faceta fue publicado recientemente en el diario La Vanguardia bajo el título “Vázquez Montalbán: Barça, deporte y sociedad“.

Vázquez Montalbán fue, seguramente, la voz que mejor describió el significado de ese “ejército desarmado de Cataluña”, tal y como definió a la entidad culé. A lo largo de sus escritos fue definiendo la idiosincrasia del aficionado blaugrana, y la forma en que el club era percibido desde un punto de vista simbólico como principal elemento de reivindicación de la catalanidad.

 

Rastrejant en l’extensa obra barcelonista de Manuel Vázquez Montalbán, trobem prou referències per articular una crònica sentimental del Barça, una amalgama de reflexions, records, vivències i il·lusions que s’entreteixeixen a partir del fil conductor dels partits.

(Rastreando en la extensa obra barcelonista de Manuel Vázquez Montalbán encontramos las suficientes referencias como para articular una obra crónica sentimental del Barça, una amalgama de reflexiones, recuerdos, vivencies e ilusiones que se entretejen a partit del hilo conductor de los partidos).

 

Nos encontramos, en definitiva, ante una obra magnífica que estructura y visibiliza la gran producción literaria de temática blaugrana de Vázquez Montalbán. Un libro que pide a gritos volver a él de manera recurrente. Podremos, así, profundizar en alguno de los temas más directamente relacionados con la órbita del barcelonismo, comprender cómo nacen algunos de los elementos que conforman su imaginario colectivo, o simplemente disfrutar de la maestría que Vázquez Montalbán demostraba en cada uno de sus artículos.

 

manuelvazquezmontalban1

Imagen de www.escritores.org

Anuncios

“Vázquez Montalbán. Barça, deporte, sociedad”, artículo de Jordi Osúa

 

Imagen de www.escritores.org

Hace unos días tuve el gran honor de participar en el festival “Les Corts escenari literari”, que en la edición de este año estaba dedicado a la relación entre fútbol y literatura. Mi aportación consistió en una más que agradable conversación con Anna Ballbona acerca de esa relación cada vez más valorada, aunque todavía exista un gran camino por recorrer.

A lo largo de nuestra tertulia tuve la ocasión de hablar acerca del origen de mi afición a combinar lo futbolístico con lo literario. Hice una breve enumeración de lo que considero algunos momentos claves en la formación de ese interés, estando uno de ellos marcado por la figura de Manuel Vázquez Montalbán. Él fue uno de los principales responsables de que descubriera que se podía disfrutar del fútbol leyendo artículos periodísticos. Y, sobre todo, fue gracias a él cuando descubrí que una novela de temática futbolera (“El delantero centro fue asesinado al atardecer”, en concreto) podía ser tan o más apasionante y atractiva como la mejor de cualquier otro género.

Vázquez Montalbán nació el 14 de junio de 1939, lo que significa que hoy habría cumplido 80 años. Recordando esa efeméride, en La Vanguardia de hoy aparece un interesantísimo artículo titulado “Vázquez Montalbán: Barça, deporte y sociedad” firmado por Jordi Osúa Quintana, y en el que se habla del importante papel que el polifacético periodista y escritor jugó a la hora de hacer entender que deporte e intelectualidad también pueden ir de la mano.

Tal y como se explica en el artículo, Montalbán escribió más de 700 textos específicamente dedicados al deporte. Quien esté interesado en acercarse a ese material tiene una magnífica forma de hacerlo gracias al extraordinario trabajo que el propio Osúa recoge en el libro “Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport”, editado por la Editorial Base. Se trata de una obra que reúne todos los artículos que el padre de Pepe Carvalho escribió sobre el Barça y que se convierten en una fuente indispensable no solo de consulta, sino también de disfrute gracias a la capacidad de Montalbán a la hora de escribir de cualquier tema.

Podéis leer el artículo publicado en el diario La Vanguardia en el siguiente enlace:

https://www.lavanguardia.com/deportes/20190614/462858373321/vazquez-montalban-barca-deporte-y-sociedad.html

 

9788417183622_04_g

Futbol i literatura per a la Diada de Sant Jordi: onze llibres de futbol en català

 

 

Acabo con mis propuestas de lecturas para el Día del Libro con una selección de libros futboleros en català, once ideas para comprar o regalar en la Diada de Sant Jordi que celebrarmos en Catalunya el próximo día 23. El criterio principal que he aplicado a la hora de organizar esta alineación ha sido el de tratarse de obras publicadas durante los últimos cuatro o cinco años. Y, una vez más, ha sido muy doloroso tener que dejar algunos libros en el banquillo.

 

L’espasa d’Al·là

Jordi Calvet. Nautilus (2015)

 

SINOPSI

Un jove tailandés, fill d’un dels caps de la màfia tailandesa, intenta trobar sentit a la seva vida. Finalment cerca aixopluc en les tesis més radicals de l’Islam que el portaran a perpetrar una autèntica massacre en nom d’Al-Qaeda. L’escenari escollit és Barcelona i més concretament el Camp Nou. L’atemptat no tindrà lloc en un dia qualsevol, perquè el fanàtic cerca la màxima repercussió, per això tria un Barça-R.Madrid.

Aquest és el fil argumental de la novel·la L’espasa d’Al·là escrita pel banyolí Jordi Calvet i editada per Nautilus.cat. Calvet desgrana una història que discorre a cavall de Tailàndia i Barcelona i que esdevé una reflexió profunda sobre la vulnerabilitat de la nostra societat, en un moment on a Europa el fantasma del terrorisme d’arrel jihadista ha sotmès el continent en un estat de psicosi permanent.

La novel·la es presenta com una cursa contra rellotge on el pare del jove, un expatriat català que dirigeix un grup mafiós a Tailàndia, intentarà aturar amb l’ajut d’un filla mosso d’esquadra l’assassinat de milers de persones a sang freda. Podrà?

Jordi Calvet és una mena de Frederick Forsyth català –un dels seus autors de referència-; crea les seves novel·les a partir d’escenaris reals i de fets noticiables d’actualitat, que li serveixen de matèria prima per situar els seus personatges de ficció. Aquesta és la seva segona novel·la. L’anterior, escrita en castellà i titulada Jaque al Rey, plantejava l’intent d’assassinat de Joan Carles I, aleshores encara rei d’Espanya, a mans d’un membre de la banda terrorista ETA que tenia una malaltia terminal.

Per fer L’espasa d’Al·là, Calvet –nascut a Barcelona el 1973 però resident des que té cinc anys a comarques gironines- es va documentar a bastament. Va viatjar a Tailàndia i hi va explorar els ambients més problemàtics. Calvet s’ha desplaçat darrerament a Bangkok per documentar-se per escriure la segona part de la novel·la. Amb aquesta obra, l’autor pretèn també cridar l’atenció sobre la violència jihadista en aquella part d’Àsia, relativament desconeguda però que en els darrers deu anys ha causat 6.000 morts.

 

Confessions d’un culer defectuós

 Sergi Pàmies. Empúries (2016)

 

SINOPSI

Confessions d’un culer defectuós és, sobretot, la història d’una conversió sentimental. Alternant reflexions i records, Sergi Pàmies analitza els orígens atzarosos del seu barcelonisme com un pretext per desplegar un punt de vista particular i original. ¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d’animar l’equip? ¿Ha de vendre’s el club l’ànima als patrocinadors per mantenir-se a l’elit? Amb vint anys d’experiència com a comentarista de l’actualitat blaugrana en diversos mitjans de comunicació, Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d’un exercici retrospectiu que agermana la ironia, el sentit crític i el registre passional. El resultat és un text d’una franquesa insòlita: un autoretrat vivíssim del seu autor i, alhora, una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, que el talent de Sergi Pàmies converteix en l’observatori idoni per mirar d’entendre el futbol i les actituds que l’acompanyen.

 

L’últim defensa

Jordi Agut. Pagès (2018)

 

SINOPSI

Abril del 2016. L’Europa futbolística es prepara per tancar els campionats de clubs abans de l’Eurocopa de França. A Zagreb, un rodamon apareix assassinat després d’un partit. Sembla una acció aïllada, però la reivindicació dels seus autors deixa clar que s’inicien tres dies de mort. George Mitchell, un agent britànic traslladat a la seu central de la Interpol a Lió i amb un passat marcat pel fracàs en la lluita contra les apostes en el futbol, es trobarà immers en una investigació que passarà per onze ciutats europees a les quals un grup terrorista amenaça d’atemptar. L’últim defensa fa un recorregut per moments culminants de la història de l’Eurocopa com a pretext per resoldre un cas que no només afecta el futbol internacional, sinó que pot desenterrar els fantasmes del protagonista.

L’autor, en una proposta valenta i poc habitual, aposta per la literatura esportiva, un gènere poc habitual a casa nostra, però amb grans possibilitats d’expansió. Ofereix un viatge per la geografia futbolística europea, així com un interessant recorregut per la història de l’Eurocopa a través d’alguns dels seus principals moments. L’estructura del llibre simula fidelment la celebració d’un partit de futbol. Aquesta arquitectura suporta una magnífica novel·la negra, plena d’intriga, misteri, enjòlit i girs absolutament inesperats.

 

Barça inèdit

Manuel Tomás i Frederic Porta. Córner (2016)

 

SINOPSI

Barça inèdit és un trencadís dedicat a la història barcelonista, mosaic format per centenars d’anècdotes que repassen la trajectòria centenària del ‘més que un club‘. Un retrat en múltiples nivells i diverses èpoques que sorprendrà fins i tot als que creuen conèixer-ho tot del Futbol Club Barcelona, encantarà als interessats en tot el que ha convertit aquest club en el que és i resultarà lectura plaent per aquells que limiten el futbol a la simple contemplació del partit i marcador final. Barça, Barcelona i Catalunya a través de 116 anys, a través d’un relat extret d’actes i documents interns desconeguts fins ara per al gran públic, barrejats amb el record de moments i gent que ha anat construint aquesta immensa ‘Sagrada Família’ de la catalanitat.

Manel Tomàs i Frederic Porta s’han capbussat a fons per extraure petites joies del temps passat, per situar en context la relació entre club, ciutat i país, per reivindicar un munt de noms que no mereixen quedar en l’oblit. Gent que ha deixat la seva empremta al servei de la causa comú que milions de seguidors abracen avui. I no només futbolistes. També directius, personatges de tota mena i senzills treballadors que van obrar amb amor en benefici d’aquesta religió laica, aquesta immensa força d’atracció compartida arreu.

 

Quan no érem ni onze

Josep Bobé. Gregal (2016)

SINOPSI

L’Ona, amb motiu de la restauració d’un pis familiar, troba un manuscrit de l’Eloi Junqueres, el seu rebesavi, periodista d’esports en actiu des de finals del segle XIX fins al 1938. Aquests textos porten com a títol Apunts diaris del Foot-Ball Club Barcelona i en ells narra la història del club, una crònica dels orígens d’aquest esport a la ciutat amb esment especial al període 1899-1900, el primer del Futbol Club Barcelona.

El diari de l’Eloi Junqueres posa de manifest l’amistat que l’unia amb el primer president del club, el suís Walter Wild, fet que li va permetre esdevenir el cronista principal d’aquell temps i deixar constància en els seus escrits de dates i fets fins ara desconeguts del públic en general.

A través de l’obra, el lector també podrà descobrir el neguit d’una ciutat, Barcelona, que enderroca les muralles que la tenallaven, comença la construcció d’infraestructures pròpies d’una metròpoli i fa tot el possible per atraure estrangers a la ciutat. Una memòria de Barcelona que s’hauria de preservar.

 

Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars

Ramon Usall. Ara Llibres

 

 

SINOPSI

Pot un partit entre seleccions desencadenar una guerra? És el Barça l’únic club més que un club? Quins trets comuns uneixen equips com ara l’Athletic de Bilbao, el Dinamo de Zagreb i l’Ararat Erevan? I el Benfica, el Colo-Colo i l’Steaua de Bucarest? Podríem dir que el Reial Madrid té un passat republicà? No hi ha cap fet històric contemporani rellevant que no es pugui explicar a través d’un club de futbol. El simbolisme d’alguns clubs i seleccions és tan gran que una mirada acurada a la seva història ens permet reviure bona part dels esdeveniments que han marcat els darrers cent anys: les rebel·lions anticolonials i la lluita de classes, el nazisme i el comunisme, la Guerra Freda o la dels Balcans, els anhels de sobirania més recents…

Futbolítica és una lectura apassionant, farcida d’anècdotes i dades curioses, amb tota l’èpica pròpia de les grans gestes i dels grans partits, que ens convida a conèixer aquests actors polítics extraordinaris, representants de societats senceres, comunitats oprimides o minories rebels, que tot sovint han representat un paper crucial en el decurs de la nostra història. I ho han fet sempre mentre una pilota buscava una porteria i un gol decisiu.

 

El futbol és així

AA. VV. Edicions Xandri (2018)

 

SINOPSI

Sis autores i cinc autors. Onze relats criminals desenvolupats a partir d’elements propis del món del futbol. Pena màxima, Hooligan, Targeta vermella, Joc perillós o Boles calentes són alguns dels punts de partida creativa de les trames d’El futbol és així, la novetat d’Edicions Xandri per a finals del 2018. El llibre també inclou tres relats amb els tres equips de la primera divisió de futbol com a protagonistes amb els noms de Més que un club, Meravellosa minoria i Som vermells i blancs.

 

 

Tot Messi. Exercicis d’estil

Jordi Puntí. Empúries (2018)

 

SINOPSI

D’ençà que Leo Messi va arribar al F.C. Barcelona amb tretze anys, la seva dimensió futbolística ha crescut fins a convertir-lo en el millor jugador de tots els temps. Els nens i nenes volen ser Messi, la seva samarreta és la més venuda i els vídeos dels seus gols i jugades són els més vistos a Youtube.

Leo Messi ens ha fet feliços molt sovint i aquest llibre és un intent d’arrodonir i prolongar aquesta felicitat. Jordi Puntí captura en paraules la bellesa en el joc, la voracitat, el geni i l’obsessió d’un futbolista que ha estat comparat amb Mozart o Picasso. La seva figura és al centre de cadascun d’aquests textos, des del primers gols quan era un nen a Rosario fins a la manera de xutar les faltes, de la rivalitat amb Cristiano Ronaldo a la relació amb els companys del Barça, dels seus rècords i premis individuals a la facilitat per repetir gols històrics. Alhora Messi és un artista del segle XXI, i encarna les prediccions que Italo Calvino feia per a aquest mil·lenni: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat.

Jordi Puntí ens fa reviure el privilegi de veure jugar Messi, però també ens planta al davant les intrigues del futur. ¿Serà aquest 2018 el seu gran any amb el Barça i amb Argentina? ¿Com serà el futbol quan Messi es retiri? ¿Com serem nosaltres després de Messi?

 

Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport

 Jordi Osúa Quintana. Base Editorial (2018)

 

SINOPSI

Manuel Vázquez Montalbán va saber compaginar la seva afició barcelonista amb la reflexió sobre el futbol en general i sobre el Barça en particular. Els seus escrits van donar a conèixer el Club i el seu significat simbòlic per tot el món. La present obra és una recopilació d’articles que permeten repassar la història del FCB des del punt de vista montalbanià, així com entendre les claus del seu valor extraesportiu.

 

Futbol al país dels soviets

Carles Viñas. Tigre de Paper (2019)

 

SINOPSI

El futbol rus es concretà, a les darreries del segle XIX, a recer del context sociopolític que caracteritzà un país a cavall entre el declivi imperial i la revolució proletària consegüent. Uns fets que condicionaren no només la història de la humanitat, sinó també la implantació, extensió i evolució d’aquesta disciplina esportiva, tant a la Rússia imperial com, posteriorment, al país dels soviets.

En aquells inicis vinculats a la Rússia tsarista, aquest esport era un simple entreteniment restringit a l’aristocràcia local i a la colònia estrangera. No fou fins a la transformació que va patir arran de la Revolució d’Octubre quan esdevingué veritablement un fenomen de masses vinculat a les classes populars.

En aquest procés, els diversos actors implicats van mantenir posicions i opinions divergents respecte a la seva pràctica, des dels cortesans tsaristes que rebutjaven una disciplina esportiva que consideraven estrangera fins als revolucionaris que la definiren com un artifici propi de la burgesia.

Com es va produir aquesta metamorfosi? Per què aquells que reprovaven la pràctica de l’esport van acabar instrumentalitzant-lo en benefici propi? Quina incidència va tenir la Revolució Russa en el futbol? Els clubs eren entitats polititzades abans del triomf dels bolxevics? Com és que un joc burgès va acabar esdevenint el passatemps predilecte de la classe obrera soviètica?

 

Relats solidaris de l’esport

AA. VV. (2019)

 

Ahir dijous es va presentar la 15a edició de Relats Solidaris de l’Esport. L’acte, presentat pel periodista Sergi Mas, va comptar amb la participació del padrí d’aquesta edició, el porter del Futbol Club Barcelona Marc-André ter Stegen.

L’aventura d’aquesta iniciativa solidària i sense ànim de lucre continua. El grup de més de 40 periodistes manté el mateix objectiu de la seva creació, i aquest 2019 recaptarà fons per a la Fundació Pare Manel.

El llibre es pot trobar a les llibreries de El Corte Inglés per un preu de 15€.