Fútbol, literatura y Manuel Vázquez Montalbán

Ayer, la sección de literatura deportiva del programa Radioestadio Catalunya de Albert Arranz, en Onda Cero Catalunya, estuvo dedicada a la figura del gran Manuel Vázquez Montalbán. Y lo recordamos citando algunas obras. Fueron, en concreto, las siguientes:

El delantero centro fue asesinado al atardecer (Planeta, 1988)

El club de fútbol más rico del mundo recibe en sus oficinas un anónimo en el que se amenaza de muerte al recién fichado delantero centro del equipo, Jack Mortimer. Los directivos del club contratan al detective Carlvalho para que inicie la investigación, haciéndose pasar por psicólogo para poder andar a sus anchas por el mundo deportivo sin levantar las sospechas de la prensa. Las pistas apuntan a un asunto de especulación inmobiliaria en el que están mezclados el presidente de un club de división regional y el delantero centro de su equipo, una vieja gloria venida a menos. Esta serie de coincidencias complican aún más, si cabe, la búsqueda del autor de las amenazas.


Sabotaje olímpico (Planeta, 1993)

El detective Pepe Carvalho se enfrenta a una crisis internacional en Barcelona. Una operación de desestabilización política está en marcha y todo puede ocurrir en los Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992. El detective deberá desenmascarar a los villanos antes de que Estados Unidos lance sus misiles, porque su vicepresidente, que no está familiarizado con la geopolítica, cree que Bagdad está al lado de Barcelona.

En la línea de la fábula satírica, en los límites de la melancolía y el sarcasmo, Carvalho protagoniza un ajuste de cuentas con el año prodigioso, 1992, desde la perspectiva de un mundo en crisis que ha olvidado todos los autos sacramentales de la modernidad.


Fútbol. Una religión en busca de un dios (Editorial Debate, 2005)

¿Qué ha ocurrido en el fútbol, en los equipos, en las aficiones, para que este noble deporte se haya convertido en un espectáculo trascendente? ¿Son las grandes estrellas del balón reencarnaciones de los antiguos dioses olímpicos? ¿Es el fútbol la nueva religión del siglo XXI? Como explica con ironía Manuel Vázquez Montalbán, los estadios parecen catedrales, los aficionados «adoran» los colores de su equipo y los protagonistas del espectáculo, condicionados por el mercado, se han convertido en portadores de mensajes publicitarios, en auténticos iconos mediáticos. Este libro póstumo, cuya edición final a estado al cuidado de Daniel Vázquez Sallés, explora los peligros, la gloria y el futuro del «más bello deporte del mundo» en un análisis lúcido y mordaz como solo podría salir de la pluma de uno de los más inteligentes observadores del mundo contemporáneo.

En la primera parte Vázquez Montalbán presenta la evolución del deporte que él jugaba en las calles y admiraba en los carteles de su barrio al fútbol como mercadotécnia y expone una sociología del balompié diseñado por la FIFA como nueva «religión» laica organizada para beneficio de las multinacionales y las televisiones. En este recorrido examina la trayectoria de ídolos como Pelé, Di Stéfano, Cruiff o «el ángel caído», Diego A. Maradona, hasta el papel de nuevos mitos como Ronaldo o Zidane. A continuación presenta una selección de sus mejores artículos sobre fútbol publicados en la prensa (1969-2003) que ofrecen la posibilidad de disfrutar con sus reflexiones sobre el Fútbol Club Barcelona(«El Barça es más que un club o más que una inmobiliaria»), el Real Madrid(«Whiteisbeatiful»), la confrontación entre ambos o sobre otros protagonistas del mundo del balón como José María García, Jesús Gil y Gil o Silvio Berlusconi.


Vázquez Montalbán. Fútbol y política, de Jordi Osúa Quintana (Ed. Base, 2019)

En una época en que el fútbol carecía de interés para los intelectuales por su instrumentalización política, Manuel Vázquez Montalbán fue de los pocos autores progresistas españoles que supo armonizar la afición futbolística y el compromiso político tanto en su vida como en su reflexión teórica, convirtiéndose en un referente para otros escritores y periodistas. En sus escritos hallamos suficientes referencias para construir una historia crítica del fútbol español, es decir, el relato de cómo una actividad estrictamente deportiva traduce las vicisitudes sociales, políticas y económicas de un país. Entendido así, el deporte rey puede dejar de ser un simple entretenimiento que nos evade de los problemas para convertirse en una herramienta eficaz para el análisis social. Gracias a la lúcida y transgresora mirada montalbaniana descubrimos el carácter extradeportivo del fútbol que, en la historia reciente de España, ha actuado como un reflejo del entramado de intereses que configuran la sociedad.


Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport, de Jordi Osúa Quintana (Ed. Base, 2018)

Manuel Vázquez Montalbán supo compaginar su afición barcelonista con la reflexión sobre el fútbol en general y sobre el Barça en particular. Sus escritos dieron a conocer al club y su significado simbólico por todo el mundo. La presente obra es una recopilación de artículos que permiten repasar la historia del FCB desde el punto de vista montalbaniano, así como entender las claves de su valor extradeportivo.


El intruso, de Daniel Vázquez Sallés (Ed. Temas de Hoy, 2013)

El éxito literario cosechado en su juventud se ha marchitado con el paso de los años y ahora Marcial Cárdenas vive como traductor anónimo y eterno pululante por congresos literarios sin estofa. Atosigado por su mujer, Carola, Marcial se ve obligado a aceptar el cargo de traductor del nuevo fichaje del F. C. Barcelona, el laureado entrenador escocés Arthur McBride, y de paso, servir de topo de un viejo amigo de su esposa, el vicepresidente económico Juan Bellpuig, cuyas ansias de poder chocan con la megalomanía del vicepresidente deportivo Pepe Dalmau. Aunque es un fan de las novelas de espías, a Marcial nunca le ha gustado el fútbol, actividad que considera propia de bárbaros, pero, poco a poco, la luz de los flashes y la posibilidad de convertirse en un ser alejado de su antigua vida tediosa y rutinaria le irán convirtiendo en un converso cuyo único objetivo será medrar dentro de las estructuras de un club que en 2020 vive atormentado por los éxitos de un pasado no muy lejano. Marcial Cárdenas se acabará convirtiendo en el protagonista de una historia tragicómica en la que la ambición es la gasolina que alimenta a todos los personajes. Una tragicomedia que a veces roza el esperpento y que tendrá en Marcial Cárdenas a un hombre cuyos escrúpulos están tan vacíos como un balón de fútbol. Una novela que gustará a los amantes del fútbol y que gustará aún más a los que no lo son.

50 años del artículo «Barça! Barça! Barça!» de Manuel Vázquez Montalbán

 

 

El 25 de octubre de 1969 se publicaba en la revista Triunfo uno de los artículos más significativos del gran Manuel Vázquez Montalbán. Para conmemorar los 50 años del texto, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, en colaboración con el FC Barcelona,  ha organizado un acto que se celebrarà esta tarde, a las 18.30h. en la sede del Colegio de Periodistas.

La importancia del artículo (que se puede leer en este enlace) radica en que explica la dimensión política del club a partir de las palabras del presidente Narcís de Carreras, considerado el primero en expresar la idea del Barça como «más que un club«.

 

 

El acto se completa con una tabla redonda en la que se hablará de diferentes temas: la identificación del club con la historia del pueblo catalán, el elemento de integración social y cultural para los inmigrantes, el simbolismo político presente a lo largo de la historia del clib, el papel del Real Madrid como representante del centralismo español y «Barça, Barça Barça», el único grito de protesta permitido por el franquismo.

Participarán en el acto Jordi Osúa, editor del llibre ‘Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport‘; Carles Geli, periodista de El País; Ramon Besa, redactor jefe del diario El País en Barcelona; Jordi Puntí, escritor y articulista de El Periódico de Catalunya, y Vicenç Villatoro, escritor y periodista del diari ARA.  Moderará el acto Coia Ballesté, presidenta de la demarcación de Tarragona del Col·legi de Periodistes y exmiembro del equipo de Joaquim Maria Puyal a La TdP.

 

 

 

Futbol i literatura per a la Diada de Sant Jordi: onze llibres de futbol en català

 

 

Acabo con mis propuestas de lecturas para el Día del Libro con una selección de libros futboleros en català, once ideas para comprar o regalar en la Diada de Sant Jordi que celebrarmos en Catalunya el próximo día 23. El criterio principal que he aplicado a la hora de organizar esta alineación ha sido el de tratarse de obras publicadas durante los últimos cuatro o cinco años. Y, una vez más, ha sido muy doloroso tener que dejar algunos libros en el banquillo.

 

L’espasa d’Al·là

Jordi Calvet. Nautilus (2015)

 

SINOPSI

Un jove tailandés, fill d’un dels caps de la màfia tailandesa, intenta trobar sentit a la seva vida. Finalment cerca aixopluc en les tesis més radicals de l’Islam que el portaran a perpetrar una autèntica massacre en nom d’Al-Qaeda. L’escenari escollit és Barcelona i més concretament el Camp Nou. L’atemptat no tindrà lloc en un dia qualsevol, perquè el fanàtic cerca la màxima repercussió, per això tria un Barça-R.Madrid.

Aquest és el fil argumental de la novel·la L’espasa d’Al·là escrita pel banyolí Jordi Calvet i editada per Nautilus.cat. Calvet desgrana una història que discorre a cavall de Tailàndia i Barcelona i que esdevé una reflexió profunda sobre la vulnerabilitat de la nostra societat, en un moment on a Europa el fantasma del terrorisme d’arrel jihadista ha sotmès el continent en un estat de psicosi permanent.

La novel·la es presenta com una cursa contra rellotge on el pare del jove, un expatriat català que dirigeix un grup mafiós a Tailàndia, intentarà aturar amb l’ajut d’un filla mosso d’esquadra l’assassinat de milers de persones a sang freda. Podrà?

Jordi Calvet és una mena de Frederick Forsyth català –un dels seus autors de referència-; crea les seves novel·les a partir d’escenaris reals i de fets noticiables d’actualitat, que li serveixen de matèria prima per situar els seus personatges de ficció. Aquesta és la seva segona novel·la. L’anterior, escrita en castellà i titulada Jaque al Rey, plantejava l’intent d’assassinat de Joan Carles I, aleshores encara rei d’Espanya, a mans d’un membre de la banda terrorista ETA que tenia una malaltia terminal.

Per fer L’espasa d’Al·là, Calvet –nascut a Barcelona el 1973 però resident des que té cinc anys a comarques gironines- es va documentar a bastament. Va viatjar a Tailàndia i hi va explorar els ambients més problemàtics. Calvet s’ha desplaçat darrerament a Bangkok per documentar-se per escriure la segona part de la novel·la. Amb aquesta obra, l’autor pretèn també cridar l’atenció sobre la violència jihadista en aquella part d’Àsia, relativament desconeguda però que en els darrers deu anys ha causat 6.000 morts.

 

Confessions d’un culer defectuós

 Sergi Pàmies. Empúries (2016)

 

SINOPSI

Confessions d’un culer defectuós és, sobretot, la història d’una conversió sentimental. Alternant reflexions i records, Sergi Pàmies analitza els orígens atzarosos del seu barcelonisme com un pretext per desplegar un punt de vista particular i original. ¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d’animar l’equip? ¿Ha de vendre’s el club l’ànima als patrocinadors per mantenir-se a l’elit? Amb vint anys d’experiència com a comentarista de l’actualitat blaugrana en diversos mitjans de comunicació, Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d’un exercici retrospectiu que agermana la ironia, el sentit crític i el registre passional. El resultat és un text d’una franquesa insòlita: un autoretrat vivíssim del seu autor i, alhora, una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, que el talent de Sergi Pàmies converteix en l’observatori idoni per mirar d’entendre el futbol i les actituds que l’acompanyen.

 

L’últim defensa

Jordi Agut. Pagès (2018)

 

SINOPSI

Abril del 2016. L’Europa futbolística es prepara per tancar els campionats de clubs abans de l’Eurocopa de França. A Zagreb, un rodamon apareix assassinat després d’un partit. Sembla una acció aïllada, però la reivindicació dels seus autors deixa clar que s’inicien tres dies de mort. George Mitchell, un agent britànic traslladat a la seu central de la Interpol a Lió i amb un passat marcat pel fracàs en la lluita contra les apostes en el futbol, es trobarà immers en una investigació que passarà per onze ciutats europees a les quals un grup terrorista amenaça d’atemptar. L’últim defensa fa un recorregut per moments culminants de la història de l’Eurocopa com a pretext per resoldre un cas que no només afecta el futbol internacional, sinó que pot desenterrar els fantasmes del protagonista.

L’autor, en una proposta valenta i poc habitual, aposta per la literatura esportiva, un gènere poc habitual a casa nostra, però amb grans possibilitats d’expansió. Ofereix un viatge per la geografia futbolística europea, així com un interessant recorregut per la història de l’Eurocopa a través d’alguns dels seus principals moments. L’estructura del llibre simula fidelment la celebració d’un partit de futbol. Aquesta arquitectura suporta una magnífica novel·la negra, plena d’intriga, misteri, enjòlit i girs absolutament inesperats.

 

Barça inèdit

Manuel Tomás i Frederic Porta. Córner (2016)

 

SINOPSI

Barça inèdit és un trencadís dedicat a la història barcelonista, mosaic format per centenars d’anècdotes que repassen la trajectòria centenària del ‘més que un club‘. Un retrat en múltiples nivells i diverses èpoques que sorprendrà fins i tot als que creuen conèixer-ho tot del Futbol Club Barcelona, encantarà als interessats en tot el que ha convertit aquest club en el que és i resultarà lectura plaent per aquells que limiten el futbol a la simple contemplació del partit i marcador final. Barça, Barcelona i Catalunya a través de 116 anys, a través d’un relat extret d’actes i documents interns desconeguts fins ara per al gran públic, barrejats amb el record de moments i gent que ha anat construint aquesta immensa ‘Sagrada Família’ de la catalanitat.

Manel Tomàs i Frederic Porta s’han capbussat a fons per extraure petites joies del temps passat, per situar en context la relació entre club, ciutat i país, per reivindicar un munt de noms que no mereixen quedar en l’oblit. Gent que ha deixat la seva empremta al servei de la causa comú que milions de seguidors abracen avui. I no només futbolistes. També directius, personatges de tota mena i senzills treballadors que van obrar amb amor en benefici d’aquesta religió laica, aquesta immensa força d’atracció compartida arreu.

 

«Quan no érem ni onze«

Josep Bobé. Gregal (2016)

SINOPSI

L’Ona, amb motiu de la restauració d’un pis familiar, troba un manuscrit de l’Eloi Junqueres, el seu rebesavi, periodista d’esports en actiu des de finals del segle XIX fins al 1938. Aquests textos porten com a títol Apunts diaris del Foot-Ball Club Barcelona i en ells narra la història del club, una crònica dels orígens d’aquest esport a la ciutat amb esment especial al període 1899-1900, el primer del Futbol Club Barcelona.

El diari de l’Eloi Junqueres posa de manifest l’amistat que l’unia amb el primer president del club, el suís Walter Wild, fet que li va permetre esdevenir el cronista principal d’aquell temps i deixar constància en els seus escrits de dates i fets fins ara desconeguts del públic en general.

A través de l’obra, el lector també podrà descobrir el neguit d’una ciutat, Barcelona, que enderroca les muralles que la tenallaven, comença la construcció d’infraestructures pròpies d’una metròpoli i fa tot el possible per atraure estrangers a la ciutat. Una memòria de Barcelona que s’hauria de preservar.

 

«Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars«

Ramon Usall. Ara Llibres

 

 

SINOPSI

Pot un partit entre seleccions desencadenar una guerra? És el Barça l’únic club més que un club? Quins trets comuns uneixen equips com ara l’Athletic de Bilbao, el Dinamo de Zagreb i l’Ararat Erevan? I el Benfica, el Colo-Colo i l’Steaua de Bucarest? Podríem dir que el Reial Madrid té un passat republicà? No hi ha cap fet històric contemporani rellevant que no es pugui explicar a través d’un club de futbol. El simbolisme d’alguns clubs i seleccions és tan gran que una mirada acurada a la seva història ens permet reviure bona part dels esdeveniments que han marcat els darrers cent anys: les rebel·lions anticolonials i la lluita de classes, el nazisme i el comunisme, la Guerra Freda o la dels Balcans, els anhels de sobirania més recents…

Futbolítica és una lectura apassionant, farcida d’anècdotes i dades curioses, amb tota l’èpica pròpia de les grans gestes i dels grans partits, que ens convida a conèixer aquests actors polítics extraordinaris, representants de societats senceres, comunitats oprimides o minories rebels, que tot sovint han representat un paper crucial en el decurs de la nostra història. I ho han fet sempre mentre una pilota buscava una porteria i un gol decisiu.

 

El futbol és així

AA. VV. Edicions Xandri (2018)

 

SINOPSI

Sis autores i cinc autors. Onze relats criminals desenvolupats a partir d’elements propis del món del futbol. Pena màxima, Hooligan, Targeta vermella, Joc perillós o Boles calentes són alguns dels punts de partida creativa de les trames d’El futbol és així, la novetat d’Edicions Xandri per a finals del 2018. El llibre també inclou tres relats amb els tres equips de la primera divisió de futbol com a protagonistes amb els noms de Més que un club, Meravellosa minoria i Som vermells i blancs.

 

 

Tot Messi. Exercicis d’estil

Jordi Puntí. Empúries (2018)

 

SINOPSI

D’ençà que Leo Messi va arribar al F.C. Barcelona amb tretze anys, la seva dimensió futbolística ha crescut fins a convertir-lo en el millor jugador de tots els temps. Els nens i nenes volen ser Messi, la seva samarreta és la més venuda i els vídeos dels seus gols i jugades són els més vistos a Youtube.

Leo Messi ens ha fet feliços molt sovint i aquest llibre és un intent d’arrodonir i prolongar aquesta felicitat. Jordi Puntí captura en paraules la bellesa en el joc, la voracitat, el geni i l’obsessió d’un futbolista que ha estat comparat amb Mozart o Picasso. La seva figura és al centre de cadascun d’aquests textos, des del primers gols quan era un nen a Rosario fins a la manera de xutar les faltes, de la rivalitat amb Cristiano Ronaldo a la relació amb els companys del Barça, dels seus rècords i premis individuals a la facilitat per repetir gols històrics. Alhora Messi és un artista del segle XXI, i encarna les prediccions que Italo Calvino feia per a aquest mil·lenni: lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat.

Jordi Puntí ens fa reviure el privilegi de veure jugar Messi, però també ens planta al davant les intrigues del futur. ¿Serà aquest 2018 el seu gran any amb el Barça i amb Argentina? ¿Com serà el futbol quan Messi es retiri? ¿Com serem nosaltres després de Messi?

 

Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport

 Jordi Osúa Quintana. Base Editorial (2018)

 

SINOPSI

Manuel Vázquez Montalbán va saber compaginar la seva afició barcelonista amb la reflexió sobre el futbol en general i sobre el Barça en particular. Els seus escrits van donar a conèixer el Club i el seu significat simbòlic per tot el món. La present obra és una recopilació d’articles que permeten repassar la història del FCB des del punt de vista montalbanià, així com entendre les claus del seu valor extraesportiu.

 

Futbol al país dels soviets

Carles Viñas. Tigre de Paper (2019)

 

SINOPSI

El futbol rus es concretà, a les darreries del segle XIX, a recer del context sociopolític que caracteritzà un país a cavall entre el declivi imperial i la revolució proletària consegüent. Uns fets que condicionaren no només la història de la humanitat, sinó també la implantació, extensió i evolució d’aquesta disciplina esportiva, tant a la Rússia imperial com, posteriorment, al país dels soviets.

En aquells inicis vinculats a la Rússia tsarista, aquest esport era un simple entreteniment restringit a l’aristocràcia local i a la colònia estrangera. No fou fins a la transformació que va patir arran de la Revolució d’Octubre quan esdevingué veritablement un fenomen de masses vinculat a les classes populars.

En aquest procés, els diversos actors implicats van mantenir posicions i opinions divergents respecte a la seva pràctica, des dels cortesans tsaristes que rebutjaven una disciplina esportiva que consideraven estrangera fins als revolucionaris que la definiren com un artifici propi de la burgesia.

Com es va produir aquesta metamorfosi? Per què aquells que reprovaven la pràctica de l’esport van acabar instrumentalitzant-lo en benefici propi? Quina incidència va tenir la Revolució Russa en el futbol? Els clubs eren entitats polititzades abans del triomf dels bolxevics? Com és que un joc burgès va acabar esdevenint el passatemps predilecte de la classe obrera soviètica?

 

«Relats solidaris de l’esport«

AA. VV. (2019)

 

Ahir dijous es va presentar la 15a edició de Relats Solidaris de l’Esport. L’acte, presentat pel periodista Sergi Mas, va comptar amb la participació del padrí d’aquesta edició, el porter del Futbol Club Barcelona Marc-André ter Stegen.

L’aventura d’aquesta iniciativa solidària i sense ànim de lucre continua. El grup de més de 40 periodistes manté el mateix objectiu de la seva creació, i aquest 2019 recaptarà fons per a la Fundació Pare Manel.

El llibre es pot trobar a les llibreries de El Corte Inglés per un preu de 15€.